L’STEI Intersindical, segon sindicat en representació entre el personal empleat públic de les Illes Balears, ha demanat als representants de les Illes Balears al Congrés dels Diputats que contribueixin amb el seu vot a paralitzar el Decret llei malanomenat “d’estabilitat de l’ocupació del personal empleat públic”.

Segons el sindicat propi de les Balears, aquest Decret llei és continuista amb la línia traçada per Cristóbal Montoro, i no pretén rescabalar el perjudici patit per les persones afectades per l’abús de temporalitat.

L’STEI Intersindical es mostra contrari a aquests procediments que podrien deixar milers d’interins al carrer perquè suposen un doble perjudici: per a les persones que han patit l’abús de temporalitat (que poden quedar sense feina després de molts d’anys) i per a la mateixa Administració, que pot perdre un volum considerable de talent consolidat.

Davant aquest model, l’STEI Intersindical proposa desenvolupar els articles 61.6 i 61.7 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic per posar en marxa processos de consolidació mitjançant un concurs de mèrits.

El ministre de Política Territorial i Funció Pública ha arribat a un acord en la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques amb CCOO, UGT i CSIF per a modificar el text refós de l’EBEP, que serà la base d’un reial decret llei per a reduir la temporalitat en l’ocupació pública.

Aquest document és decebedor a més no poder. No reconeix la responsabilitat de les administracions en la gènesi del problema ni reconeix compensacions adequades. La solució per a reduir les taxes de temporalitat al 8 % no és generar processos en què es consoliden només els llocs de feina, sense cap tipus de consideració envers les persones interines que han patit l’abús de temporalitat. Aquesta sortida va en contra de la normativa europea, que ha determinat que en cap cas la solució a l’abús de la temporalitat pot passar per convocatòries massives d’oposicions.

A vuit dies de la vaga convocada per al 18 de juny, l'STEI Intersindical ha explicat als mitjans de comunicació la campanya per la consolidació del personal interí en abús de termporalitat.

En la roda de premsa hi han participat Mateu Moyà, d'Administració Autonòmica, Catalina Salom, de Sanitat, Miquel Gelabert, secretari general, Maria Antònia Ramis, d'Administració Local, i Lluís Segura, d'Ensenyament Públic. 

L'STEI Intersindical ha explicat la realitat d'entre 10.000 i 15.000 persones que fan feina a les diferents administracions i al sector públic instrumental de les Illes Balears i que es troben en abús de temporalitat. Ha relatat com les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i les directives comunitàries obliguen l'estat espanyol a posar punt a aquesta situació.

MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2021

Oficialment sortíem de la crisi del 2008. Dels 65.000 milions d’euros que havíem prestat a les entitats bancàries, ens n’havien tornat menys d’una quarta part. Es parlava de maquillar les darreres reformes laborals. Però no es feia res. Canten papers, menten barbes.

Les modificacions legislatives dels darrers anys havien entregat una bona part de la gestió dels serveis públics a grans empreses. Les taxes d’atur davallaven a base d’empitjorar les condicions de feina de la classe treballadora, amb la qual cosa continuaven creixent les diferències entre persones riques i persones pobres. La bretxa de gènere era encara a anys llum de desaparèixer.

El fameliar insaciable del capitalisme salvatge continuava demanant menjar. S’alimentava, com sempre, de plusvàlues. Però va eixamplar la seva dieta... I es començava a menjar els recursos del nostre planeta a marxes forçades. Els petits canvis impulsats des de les Illes Balears en aquest sentit eren esclafats per la implacable maquinària centralista.

I la pitjor crisi sanitària de les darreres dècades ens va agafar més pobres, més desiguals i amb els serveis públics més desmantellats.

Tres milions de persones mortes a tot el planeta. Més de vuit-centes a les Illes Balears.

La pandèmia ha estat la crisi periòdica que necessita el sistema per eixamplar les diferències entre (poques) persones de cada vegada més riques i (moltes) persones de cada vegada més pobres. A banda d’això, el panorama emocional postconfinament ens retorna el missatge de “tot anirà bé” com una bufetada a la galta: “Tot (els) anirà bé”. Ja els hi anava. A baix, 40% d’atur juvenil.

El virus s’ha passejat per la nostra societat com un líquid de contrast que ha deixat en evidència les mancances estructurals i les darreres destrosses del sistema. Les residències de gestió privada, com a mostra. Els hospitals s’aguantaven amb pinces. Les pinces eren la salut de la gent que hi feia feina. I la salut emocional de la majoria social n’ha quedat molt tocada.

Mentrestant, els voltors volen treure tallada de les despulles del sistema públic de pensions, tot forçant l’estat a allargar els temps de cotització perquè les pensions siguin més esquifides i ens forçaran per conveni a entrar en plans de pensions que gestionen la patronal, el bisindicalisme oficial, la banca i les asseguradores.

Amb aquest teló de fons, els protagonistes podem ser nosaltres. Cal unitat i solidaritat per a una reconstrucció des de baix. Cuidar el planeta, cuidar les persones. Agafem les rengles i marquem el camí de la reconstrucció. N’hem de sortir amb més drets, més justícia social, més igualtat i les rendes repartides. La nova normalitat ha de ser transformar la realitat.

Al llarg dels dies 23 i 24 d’abril, l’STEI Intersindical ha celebrat el XII Congrés, després de l’ajornament que va patir l’any passat per mor de la pandèmia i el confinament. Cinc anys després, el sindicat ha aprovat les ponències d’organització i estatuts –d’una banda– i d’acció sindical –de l’altra– que han de marcar les línies de treball dels propers quatre anys.

El Congrés, celebrat de forma virtual, ha elegit també les persones que formaran part de la nova Comissió Executiva, així com també del Consell Plenari Intersindical. En una primera sessió de l’Executiva triada, Miquel Gelabert ha estat reelegit com a secretari general.

Les persones que acompanyaran Miquel Gelabert a la nova Comissió Executiva són: Xisco Alomar, Maria Camps, Pere Lomas, Sandra Serra, Catalina Segura, Pere Bueno, Cosme Orell, Maria Antònia Noguera, Ramon Mondéjar, Xisco Garcías, Mateu Moyà, Maria Antònia Ramis, Lluís Segura, Marta Bonet, Catalina Salom, Sebastià Bonet i Xesc Ramis.

Benvolguda companya, benvolgut company:

Els dies 24 i 25 d’abril de 2020 s’havia de celebrar el XII Congrés de l’STEI INTERSINDICAL, amb el lema “EXPERIÈNCIES PER A CONSTRUIR”. Aquest va quedar ajornat per mor de la crisi sanitària i la situació provocada per la COVID-19.

Un any després tornam a posar en marxa la celebració del Congrés de l’STEI Intersindical, que serà els propers dies 23 i 24 d’abril i es realitzarà de forma virtual.

Els congressos del nostre sindicat, que se celebren cada quatre anys, tenen la finalitat de fer balanç del treball realitzat, poder debatre i aprovar les línies organitzatives i d’acció sindical, així com també elegir les persones que conformaran els diferents òrgans de direcció de l’STEI INTERSINDICAL.

Com a acte previ a la realització del XII Congrés es convoca una Assemblea General Precongressual d’afiliades i afiliats, que també serà virtual, el proper 14 d’abril a les 17:30 hores en primera convocatòria; i a les 17:45 hores en segona convocatòria. Per poder participar-hi s’ha d’emplenar aquest formulari abans de dia 9 d’abril.

Com cada any, l'STEI Intersindical, en col·laboració amb l'Organització de la Dona i la Confederació Intersindical, ha editat el calendari "Temps de dones, dones en el temps". Enguany, està dedicat a les dones escriptores.

Per promoure aquest calendari, la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical ha llençat l'etiqueta #tempsdedonesescriptores per visibilitzar la feina de les dones que escriuen.

veure tots els vídeos

Vídeo promocional del calendari:

Gràcies a l'esforç de tota la candidatura i de la gent del sector d'Administració Local, l'STEI Intersindical ha entrat per primera vegada al comitè d'empresa de SAMYL, empresa de serveis. La nostra delegada és Pepi Fernández, una històrica de l'STEI Intersindical. A mitjan mandat, Eloy Ramos prendrà el relleu.

El Govern espanyol ha anunciat que, als Pressuposts generals de l’Estat per al 2021, les Balears figuraran al furgó de coa de les inversions. Per darrere només hi haurà les Canàries (amb un règim especial i un tractament fiscal incomparable amb el nostre) i Navarra (amb règim foral).

Com cada any.

És per això que l’STEI Intersindical assenyala directament l’arrel del problema. L’Estat espanyol és un projecte de vertebració territorial al servei de les elits extractives que viuen dels contractes públics. I és aquest model d’estat (i no la composició dels governs) el que explica el pressupost de cada any.

Preservem i fomentem la riquesa lingüística

Des de l’STEI Intersindical ens afegim a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, una jornada implantada pel Consell d’Europa amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge d’idiomes a tot Europa i de posar en valor la diversitat lingüística i cultural del nostre continent. Se celebra el 26 de setembre per a fomentar l’aprenentatge permanent d’idiomes i, també, alertar l’opinió pública sobre la importància de l’aprenentatge d’aquests.

A tot el món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües, parlades per sis milions de persones. A Europa hi conviuen més de 200 idiomes, 24 dels quals són oficials; cosa que representa un 3% del total a escala mundial.

Pel que fa a les Illes Balears, el nostre és un territori en el qual veïns i visitants fan una aportació important per configurar aquesta riquesa lingüística. En aquest sentit, des del sindicat animam la ciutadania a fer un esforç en l’aprenentatge de llengües per tal d’anar més enllà de les fronteres culturals i lingüístiques. Les llengües són les ànimes de les diferents cultures i, alhora, els seus principals vehicles transmissors.

L’STEI Intersindical aprofita aquesta jornada per fer una crida a l’Administració, als agents socials i a la resta de la societat perquè se sentin interpel·lats a renovar el seu compromís amb la conservació, el manteniment i l’impuls del patrimoni lingüístic propi: la llengua catalana. Aquesta és la contribució més gran de les Illes Balears, juntament amb la resta de territoris on es parla, a la diversitat lingüística i cultural europea, a més de formar part d’una herència compartida que ha de ser respectada i preservada.

Cal que no oblidem que els drets lingüístics formen part dels drets humans, i que aquests s’han de defensar i garantir sempre i a tot arreu.  Com ha posat de manifest recentment la lingüista Carme Junyent en el seu llibre El futur del català depèn de tu, cal que facem del català la llengua d’acollida i de cohesió social de les Illes Balears; i que els catalanoparlants parlem en català, per desculpabilitzar-nos de segles de canviar d’idioma “perquè ho entengui tothom” o de dir que “gir la llengua per educació”.  

Si nosaltres volem, la llengua no ens la poden prendre. Aquesta és la força real que tenim i la manera més clara de rebel·lar-nos contra aquest procés d’homogeneïtzació: parlar la nostra llengua.