El Govern espanyol ha anunciat que, als Pressuposts generals de l’Estat per al 2021, les Balears figuraran al furgó de coa de les inversions. Per darrere només hi haurà les Canàries (amb un règim especial i un tractament fiscal incomparable amb el nostre) i Navarra (amb règim foral).

Com cada any.

És per això que l’STEI Intersindical assenyala directament l’arrel del problema. L’Estat espanyol és un projecte de vertebració territorial al servei de les elits extractives que viuen dels contractes públics. I és aquest model d’estat (i no la composició dels governs) el que explica el pressupost de cada any.

Avui més que mai exigim el desbloqueig que pateix el poble cubà, assetjat des de fa dècades

La pandèmia de la COVID-19 no respecta fronteres, ni gènere, ni tampoc pertinença a cap grup social. Provoca la mort de milers de persones en el planeta i ha creat un estat de commoció social, política i econòmica poques vegades vist. La República de Cuba no ha dubtat ni un moment a enviar el seu personal sanitari per a fer front a la pandèmia, amb un gran gest d’humanitat, des de la primera línia de treball, als llocs més diversos del món, sense distingir ideologies ni creences.

Demà, 14 d’abril, a les Illes Balears es reprèn l’activitat econòmica en aquells sectors no essencials que resultaren afectats pel RDL de 29 de març, per decisió del Govern de l'Estat. Mentrestant, es manté vigent el confinament parcial de les treballadores i els treballadors establert al RDL de declaració de l’estat d’alarma. En definitiva: tornam a la situació del 14 de març, en la qual se suspenia tota aquella activitat que suposava la concentració de persones a un mateix lloc, com és el cas del comerç minorista no essencial, hostaleria, restauració, espectacles esportius i culturals, etc. 

Preservem i fomentem la riquesa lingüística

Des de l’STEI Intersindical ens afegim a la celebració del Dia Europeu de les Llengües, una jornada implantada pel Consell d’Europa amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge d’idiomes a tot Europa i de posar en valor la diversitat lingüística i cultural del nostre continent. Se celebra el 26 de setembre per a fomentar l’aprenentatge permanent d’idiomes i, també, alertar l’opinió pública sobre la importància de l’aprenentatge d’aquests.

A tot el món hi ha entre 6.000 i 7.000 llengües, parlades per sis milions de persones. A Europa hi conviuen més de 200 idiomes, 24 dels quals són oficials; cosa que representa un 3% del total a escala mundial.

Pel que fa a les Illes Balears, el nostre és un territori en el qual veïns i visitants fan una aportació important per configurar aquesta riquesa lingüística. En aquest sentit, des del sindicat animam la ciutadania a fer un esforç en l’aprenentatge de llengües per tal d’anar més enllà de les fronteres culturals i lingüístiques. Les llengües són les ànimes de les diferents cultures i, alhora, els seus principals vehicles transmissors.

L’STEI Intersindical aprofita aquesta jornada per fer una crida a l’Administració, als agents socials i a la resta de la societat perquè se sentin interpel·lats a renovar el seu compromís amb la conservació, el manteniment i l’impuls del patrimoni lingüístic propi: la llengua catalana. Aquesta és la contribució més gran de les Illes Balears, juntament amb la resta de territoris on es parla, a la diversitat lingüística i cultural europea, a més de formar part d’una herència compartida que ha de ser respectada i preservada.

Cal que no oblidem que els drets lingüístics formen part dels drets humans, i que aquests s’han de defensar i garantir sempre i a tot arreu.  Com ha posat de manifest recentment la lingüista Carme Junyent en el seu llibre El futur del català depèn de tu, cal que facem del català la llengua d’acollida i de cohesió social de les Illes Balears; i que els catalanoparlants parlem en català, per desculpabilitzar-nos de segles de canviar d’idioma “perquè ho entengui tothom” o de dir que “gir la llengua per educació”.  

Si nosaltres volem, la llengua no ens la poden prendre. Aquesta és la força real que tenim i la manera més clara de rebel·lar-nos contra aquest procés d’homogeneïtzació: parlar la nostra llengua.

L’STEI Intersindical ha registrat avui un escrit adreçat a la Direcció General de Treball i Salut Laboral en què demana a l’autoritat laboral que suspengui els processos electorals que diferents sindicats pretenen reactivar durant el mes de setembre.

Aquests processos es pretenen reactivar a l’empara de l’Acord que la Direcció General de Salut Laboral i els sindicats UGT, CCOO i USO varen signar el dia 2 de juliol d’enguany.

L’STEI Intersindical posa tota la seva força, tot el seu coneixement i tot el seu potencial al servei de la protecció de la salut de la classe treballadora de les Illes Balears. Els delegats de personal del nostre sindicat estan disposats a paralitzar l’activitat laboral presencial com preveu l’article 21.3 de la Llei de prevenció de riscs laborals en cas que l’Administració i les empreses no garanteixin que el personal que representam no estigui en perill per a la seva salut als centres de treball.

La conjuntura que vivim, marcada per una crisi sanitària sense precedents que visiblement conduirà també a una crisi socioeconòmica de dimensions extraordinàries, fa que enguany la data del Primer de Maig cobri un sentit nou i especialment rellevant.

El Primer de Maig és el dia de les persones treballadores, condició que abasta la immensa majoria de la població. Tots i totes patim i patirem les conseqüències que porta i portarà aquesta pandèmia global, que ha posat el sistema capitalista neoliberal en evidència, i que generarà uns índexs d’atur difícils de maquillar, amb els greuges derivats cap a la classe treballadora, que, un cop més, serà la més perjudicada si no s’emprenen mesures polítiques valentes i innovadores que impedeixin el patiment d’una majoria de la població.

És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.

Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.

Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.

Ara bé, no podem ignorar que la crisi sanitària, considerada localment o globalment, està tenint un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica del nostre sistema productiu, que afecta tots els sectors, i alguns especialment. En aquesta situació de reducció de la producció i dels beneficis empresarials, és fàcil caure en la temptació, com així ho reclamen des de la patronal i els sectors financers, d’aplicar mesures de flexibilització i agilització de l’acomiadament individual o col·lectiu amb expedients de regulació de l’ocupació, definitius o temporals. En definitiva, la mateixa recepta que ja es va aplicar amb la crisi econòmica de 2008 i els resultats de la qual són coneguts per tots i totes: xifres d’atur i precarietat laboral sense precedents.

El Dia Mundial oficial és el 28 d'abril, però aquesta data només serà l'inici de múltiples esdeveniments i activitats mundials que s'organitzaran durant la resta l'any entorn del tema de la seguretat i salut i el futur de la feina, celebrant i construint sobre el cabal de coneixements i accions acumulats al llarg de més d’un segle, mentre ens preparam per afrontar i valorar els canvis que ens ofereix el futur i quina feina volem. Enguany la COVID 19 ha trencat tots els esquemes previstos i està fent que les societats de tots els països estiguin adoptant mesures excepcionals per eradicar-ho.

Com s'està veient, la prevenció és un eix bàsic en totes les polítiques de treball i salut integral de les i els treballadors perquè ens remet als paràmetres que hem de tenir en compte per evitar casos d'accidents laborals, assetjament, malalties laborals, la COVID 19, etcètera.

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.