L’STEI Intersindical fa una lectura positiva de la rectificació del Govern de les Illes Balears pel que fa a l’acreditació de la capacitació lingüística en la majoria de categories del procés d’estabilització del Servei de Salut. Amb aquesta rectificació s’atén a un dels arguments del recurs de reposició interposat pel sindicat, atès que l’IB-SALUT havia determinat una exempció arbitrària i general a les categories de medicina i infermeria.

Aquesta rectificació ha de comportar modificar les bases generals i les convocatòries específiques afectades, perquè els processos selectius puguin continuar amb la seguretat jurídica necessària. 

El sindicat no qüestiona que hi hagi algunes especialitats d’aquestes categories que siguin deficitàries, perquè ho són des de fa temps —de manera generalitzada en tot l’estat, perquè no és per la capacitació lingüística sinó per la manca de professionals d’aquestes especialitats i per circumstàncies socioeconòmiques.

L’STEI Intersindical té clar que el servei de Salut és un servei bàsic, i que cal treballar perquè aquest servei no quedi desatès davant cap circumstància, tampoc per la manca de capacitació lingüística. Així, cal treballar per la normalitat lingüística i aconseguir que la presència de professionals de la salut pública sense capacitació sigui molt excepcional i —sempre— temporal.

Per això, el sindicat propi de les Illes Balears demana que es modifiqui la Llei 4/2016, de mesures de capacitació lingüística en l’àmbit de la funció pública, perquè l’exempció excepcional que preveu la disposició transitòria segona per al personal del Servei de Salut, en les categories deficitàries, tengui una durada determinada. No és acceptable que hi pugui haver personal estatutari fix que en cap moment de la seva vida professional hagi d’acreditar la capacitació en llengua catalana.

El sindicat també demana que la llei estableixi que només es podrà participar en convocatòries de provisió de llocs de treball i accedir als nivells retributius de la carrera professional un cop que s’hagi acreditat la competència lingüística.

Per a millorar l’atenció lingüística a la sanitat, a més, cal dotar el Servei Lingüístic del Servei de Salut dels recursos humans, econòmics i materials per a fer possible aquesta capacitació, amb plans de formació seriosos i un pla de xoc de normalització de tota la documentació oficial.

Al Servei de Salut sempre ha costat fer passes a favor de la normalitat lingüística, normalitat que ve emparada per l’Estatut d’autonomia i que és una obligació política de tots els partits, governi qui governi. L’STEI Intersindical ha treballat, treballa i treballarà per la normalitat lingüística, en tots els àmbits, a les Illes Balears.

L’STEI Intersindical encara no ha rebut la resposta als recursos de reposició. Si el Govern dona seguretat jurídica a les modificacions anunciades i mostra determinació a l’hora de dur a terme les modificacions legals que es demanen, el sindicat estarà en disposició de no arribar al jutjat contenciós amb els recursos de reposició interposats.

L’increment addicional de les retribucions de 2022 —que es veurà reflectit en la nòmina del novembre del personal empleat públic i el personal de l’escola concertada— deixa la pujada de sou de 2022 (3,5 %) molt lluny de l’IPC interanual (al voltant del 9 %).

Amb la suposada negociació de les meses d'empleats públics, l’única cosa que fa el Govern de les Illes Balears és aplicar al seu personal un increment que marca el Govern de l’estat.

Cal recordar que aquest increment s’aplicarà damunt les minoracions i congelacions que el Govern de les Illes ha aplicat a les retribucions del seu personal durant els anys 2020 i 2021. El Govern de les Illes Balears ha estat pioner en tot l’estat a l’hora de fer una norma amb rang de llei per a minorar les retribucions del seu personal. I aquesta retallada no es recuperarà el 2023. El mateix govern que demana a les empreses privades que facin increments forts per pal·liar l’increment de l’IPC.

Cal reivindicar també que cap govern ha revertit encara la retallada directa del 5 % del sou dels empleats públics feta l’any 2010 pel Govern Zapatero.

Per tot això, l’STEI Intersindical va votar contra les mesures proposades pel Govern. El sindicat es va manifestar indignat perquè els serveis de Comunicació de l’executiu havien convocat la premsa per a escenificar una foto de la signatura d’un acord el text del qual encara no s’havia facilitat als sindicats.

El dia 10 de juny a les 10.30 h s'ha signat l'Acord de la Mesa Sectorial de les Administracions Públiques per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública relatiu als criteris que han de regir els processos d'estabilització que regula la Llei 20/2021.

El dia 9 de juny es va constituir la Comissió de Seguiment d'aquest acord, en què hi participen dos membres de l'STEI Intersindical.

Les ofertes públiques d'estabilització i del 2022 publicades fins al 31 de maig, incorporades a través de processos d'estabilització, sumen les 5.467 places procedents les administracions i empreses públiques locals i les 731 places de l'Administració de la CAIB.

L'àmbit d'aquesta mesa no inclou el personal docent ni sanitari.

L’STEI Intersindical, com a membre de la Coordinadora de Pensionistes de les Illes Balears, ha participat avui migdia en la protesta que s’ha duit a terme davant el Congrés dels Diputats, en què han participat plataformes de pensionistes d’arreu de l’estat espanyol.

Aquesta llei fomentarà la creació de plans de pensions d’ocupació per als treballadors i treballadores de les empreses i de les administracions públiques, amb aportacions empresarials que es consideraran com a retribució però que no computaran a la base de cotització i, per tant, no tendran incidència en la caixa de la Seguretat Social, que és d’on surten les pensions públiques.

Aquesta mesura ha estat iniciativa d’un govern dit d’esquerres que el que sí que fa és garantir el negoci financer i les comissions a les entitats bancàries com a dipositàries d’aquests fons. També garanteix la comissió a l’entitat gestora d’aquests fons de pensions. Recordam que —curiosament i inexplicablement— CCOO i UGT són accionistes d’una empresa que ja gestiona plans de pensions a diverses administracions, com l’administració general de l’estat.

Amb aquesta llei, es fomenten aquests plans de pensions, amb la pretensió del govern d’esquerres que sigui una mesura generalitzada en tot els àmbits laborals.

Una delegació de l’STEI Intersindical participarà aquest dissabte als actes de commemoració del 40è aniversari del parlament de Joan Fuster a la Plaça de Bous de Castelló, en el marc de la Diada del 25 d’Abril.

El sindicat propi de les Illes Balears serà a la manifestació de dissabte horabaixa, acompanyant la gent de la Intersindical Valenciana, en una data tan significativa per al país.

L’STEI Intersindical pensa, amb Joan Fuster, que «o ens reconstruïm en la nostra unitat o serem destruïts com a poble». És per això que l’organització sindical continuarà estrenyent els llaços amb els sindicats dels territoris amb què compartim llengua, cultura i lluites.

ATENCIÓ: JA NO HI HA HORES DISPONIBLES PER AQUEST SERVEI

Com cada any, l'STEI INTERSINDICAL posa a l'abast de la seva afiliació un servei d'assessorament per confeccionar la declaració de la renda.

Per tant, si hi estau interessats, podeu demanar cita al telèfon 971 901600 indicant el vostre nom, telèfon de contacte i sector al qual pertanyeu i se us assignarà una cita.  

El servei estarà disponible a partir del 6 d'abril, els dilluns, dimecres i divendres al capvespre. Aquest servei serà telefònic, el gestor contactarà amb vosaltres mitjançant el número de telèfon de contacte. 

Us adjuntam un document on s'especifica la documentació necessària que, si escau, haureu de tenir disponible el dia que se us hagi assignat l'assessorament amb el gestor.

Primer de Maig de 2022

Manifest

Tots els àmbits de la nostra vida estan interrelacionats. En tenim proves irrefutables, que vivim i patim de manera intensa i cíclicament en el temps. El darrer cicle es va iniciar el 2020. Sens dubte, la crisi sanitària de la covid-19 ha donat pas a una crisi socioeconòmica que afecta directament les relacions laborals i tot el marc laboral en general. I la guerra a Ucraïna —a més de la conseqüència humanitària— també provoca una crisi socioeconòmica: han apujat els preus de molts productes de consum i ha disminuït fort el poder adquisitiu de la classe treballadora. Tanmateix, quan parlam de guerra i de crisi humanitària, no podem obviar que hi ha, almenys, una vintena més de guerres en el món.

A les Illes Balears, territori insular i dependent del turisme, patim els efectes del lliure mercat del sistema capitalista. La pressió per la demanda de no residents i la gentrificació fan gairebé impossible accedir a un habitatge. També és per aquest motiu que manca personal per a aquesta temporada turística que ja s’ha iniciat. A banda d’això, la cistella de productes bàsics té un preu que la fa inabastable per a grans capes de la població.

Però també ens afecta, com a problema d’abast mundial que no és conjuntural sinó estructural, el canvi climàtic provocat per l’activitat humana en el món al llarg dels anys. Un canvi climàtic que, en un territori insular com el nostre, tendrà efectes devastadors i irreversibles.

Per això, la classe treballadora no es pot desentendre de l’esdevenir de tots els àmbits que l’afecten, perquè la situació sociopolítica, econòmica, social i mediambiental condicionen el nostre àmbit laboral.

Vivim en unes illes fràgils des del punt de vista natural però també des del punt de vista polític, amb poc pes a les Corts i amb una visió no centrada de la nostra realitat. L’infrafinançament autonòmic també és una mostra de la poca consideració del govern espanyol cap a les Illes Balears, situació que no es produeix amb l’altre territori arxipèlag de l’estat, les Illes Canàries.

En el terreny laboral, s’ha aprovat una mal anomenada “reforma laboral” amb el gran objectiu de disminuir la temporalitat en el treball. Hi ha hagut unanimitat entre els negociadors d’aquesta modificació de la normativa laboral: CEOE, UGT, CCOO i el govern espanyol. El temps serà el jutge que donarà la raó a qui defensa o qui dejecta aquesta nova normativa. Però, pel que fa a les Illes, diuen que més de 13.000 eventuals del sector turístic han passat o passaran a fixs discontinus. Cal tenir present que
—abans d’aquesta modificació laboral— la gran majoria de contractes temporals en l’àmbit privat eren en frau de llei. A tot estirar, aquesta modificació el que fa és regularitzar massivament una situació en frau de llei, atès que, de facto, aquests treballadors i treballadores ja són fixos.

Tanmateix, avui en dia, si et declaren fix no pots tirar coets: acomiadar qualcú surt extraordinàriament barat i les empreses tenen moltíssimes facilitats per als ERTO. El futur professional continua marcat per la precarietat i la figura del treballador pobre. Les estadístiques no poden maquillar la realitat.

I la major part de mesures substancials de la reforma laboral del 2012 es manté intacta. No s’han recuperat els salaris de tramitació, que eren una eina de protecció del personal i de coerció de les empreses a l’hora d’iniciar un plet per acomiadament. Tampoc s’han recuperat els 45 dies d’indemnització.

Una altra mesura que es manté és que els convenis d’empresa poden acordar condicions laborals (excepte les retributives) per davall dels convenis del sector. Això desprotegeix el personal d’una empresa. També es manté la màniga ampla que té l’empresa per a declarar acomiadaments objectius per motius econòmics, d’organització o per raons tècniques i la facilitat en procedir als ERTO, també per aquests motius.

Mentrestant, el jovent que s’incorpora al mercat de treball està obligat en massa casos a treballar com a fals autònom. No s’exerceixen els controls necessaris per obligar les empreses de l’anomenada “nova economia” a donar d’alta a la seguretat social i fer un contracte de treball a les seves plantilles. Això deixa la porta oberta a abusos de tot tipus. Precarietat gravada a foc damunt la pell de la classe treballadora del futur.

A banda d’això, de cada cop debiliten més el sistema públic de pensions, que —amb la participació activa del govern progressista de l’estat— s’aboca al negoci de les entitats financeres mitjançant la privatització.

Amb tot aquest panorama, només amb uns serveis bàsics públics, universals i de qualitat podem fer front amb garanties d’èxit a aquestes contingències adverses que es donen en un marc capitalista que fomenta l’individualisme, la desigualtat, el consum desmesurat, l’espoli de recursos naturals, la contaminació i la competència.

Les guerres en el món, l’encariment de la vida, la inacció dels governs, la passivitat davant la crisi climàtica greu, la xacra de la violència masclista, els retrocessos en drets i llibertats, l’auge de l’extrema dreta i la desmobilització social generalitzada, marquen l’excepcionalitat d’aquest Primer de Maig. Però la classe treballadora és el principal motor per a revertir aquesta situació extrema.

Per això, i per a canviar de rumb, cal que cadascú faci una reflexió personal, en el sentit que només des de la col·lectivitat de la classe treballadora es pot canviar aquest rumb, només des de la lluita col·lectiva s’han assolit objectius; perquè cal tenir ben present que el sistema capitalista fomenta l’individualisme per a restar la gran força que té un col·lectiu que comparteix objectius i accions. No caiguem en el parany ben planificat que ens paren els poders fàctics per a dividir i individualitzar el que ha de ser la lluita conjunta de la classe treballadora.

Per tot això, l’STEI Intersindical fa feina per un sindicalisme de classe per a recuperar drets. Per això, celebram aquest Primer de Maig.

Miquel Gelabert i Maria Antònia Ramis, secretari general i secretària d'Administració Local de l'STEI Intersindical, s'han reunit avui amb Amadeu Corbera, president del GOB, per a transmetre a la principal entitat ecologista del país el suport del sindicat propi de les Illes Balears a la iniciativa legislativa popular "Avui per demà".

Es tracta fomentar una llei per a garantir la sostenibilitat de la vida i el benestar de les futures generacions davant els reptes ecològics, climàtics i socials a què haurem de fer front.

En la sessió de la Comissió Executiva del dilluns 11 d'abril, l'STEI Intersindical va acordar adherir-se a aquesta iniciativa. El sindicat ha facilitat el local del carrer Jaume Ferran, 60, com a punt de recollida de signatures. El GOB té de termini fins al 23 de juny d'enguany per a aconseguir un mínim de 7.500 signatures, xifra que garantiria que aquesta iniciativa es debati al Parlament de les Illes Balears. 

L'STEI Intersindical fa una crida a l'afiliació del sindicat i a la classe treballadora de les Illes Balears en general perquè s'adhereixi a aquest moviment i signi l'adhesió a la iniciativa legislativa popular "Avui per demà".

El mes de març, l’STEI Intersindical va presentar una proposta de barems de concurs de mèrits i de concurs oposició a la Mesa de Negociació de les Administracions Públiques per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública. En la darrera sessió de la Mesa, el 8 d’abril, l’STEI va fer aportacions a l’esborrany que va presentar l’Administració, les línies definitòries de les quals detallam a continuació:

• Inclusió dels antecedents de fet, els fonaments de dret, els objectius i la finalitat, del que seria l’Acord per a l’aprovació de bases generals que han de regir els processos selectius.
• Definició de la condició d’aspirant i concepte.
• Determinació dels requisits dels aspirants.
• Previsió extraordinària de proves de català en les administracions locals per a les persones que no disposin del nivell requerit.
• Terminis de presentació de sol·licituds i altres terminis per fer-hi esmenes.
• Formes de presentació de les sol·licituds i la resta de documents que prevegin les convocatòries: presencial, telemàtica, etc. Recomanació a les administracions locals que habilitin serveis de suport.
• Inclusió, pel que fa a les administracions locals, de les places a temps parcial, però de naturalesa estructural, corresponents a competències impròpies (monitors de camps d’estiu, director de camps d’estiu, socorristes de piscina, informadors turístics, etc.). I també el personal de les escoles de música o el personal de les escoletes municipals.
• Pel que fa a personal temporal sense lloc de referència, que es donin d’alta nous llocs en les relacions de llocs de feina, plantilles o qualsevol altra forma d’organització de recursos humans que l’Administració consideri convenient.
• En el cas del personal indefinit no fix, que s’hi incloguin les places que ho tenguin per resolució o les denunciades en espera de sentència.
• Que la consideració de plaça a extingir no afecti la seva inclusió en els processos indicats en el paràgraf anterior.
• Meritació dels serveis prestats del personal laboral en les administracions locals que els hagin adscrit a places de funcionari.
• Per al concurs de mèrits derivat de la disposició addicional sisena i vuitena de la Llei 20/2021, que els mèrits professionals no suposin més del 80 %, per donar garantia jurídica al procés i assolir l’objectiu de reduir l’abús de la temporalitat sobre aquests llocs.
• Proposta de valorar amb més puntuació els serveis prestats de la plaça de l'administració convocant.
• Quant al concurs oposició, un sol exercici, amb caràcter no eliminatori, amb una prova tipus text d’un temari referit únicament a la part general, únicament per a les places d’administració general. Per a les places d’administració especial, el temari i la corresponent prova tipus text no eliminatòria s’han d’adequar a funcions generals i específiques comunes pròpies del subgrup i especialitat.
• Proposta de nombre de temes per subgrup:
• A1: (30 temes) • A2: (20 temes) • B: (18 temes) • C1: (15 temes) • C2: (10 temes) • AP: (5 temes)
• En el cas de les administracions locals, en els àmbits de negociació respectius, s’ha de preveure una puntuació mínima per al temps meritat per comissions de serveis forçoses o atribució temporal de funcions.
• Promoció de criteris de desempat que prioritzin la major antiguitat acreditada a l’administració a la qual s’opta.
• Aprovació de borses prioritàries per al personal que resulti cessat com a conseqüència dels processos d’estabilització, per davant de les borses ordinàries i extraordinàries vigents en cadascuna de les administracions.

Representants l’USTEC·STES, STEPV i STEI Intersindical s’han reunit a Barcelona, després de la jornada de vaga del 23 de març en favor de la llengua a l’ensenyament.

Durant la reunió s’ha tractat la situació de l’ensenyament als tres territoris i també de la llengua a l’ensenyament. Els tres sindicats comparteixen que cal revertir el conjunt de les retallades en el sistema educatiu, millorar la gestió democràtica dels centres docents, incrementar la plantilla necessària per atendre correctament l’alumnat, reduir les ràtios per a millorar la qualitat de l’educació, millorar les condicions laborals del professorat, incrementar la inversió en educació i defensar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament.

L'STEI Intersindical condemna l'agressió militar ordenada per Vladimir Putin, president de la Federació Russa. Amb aquesta intervenció no només causa patiment i mort sinó que porta el poble rus i ucraïnès a un conflicte nefast i inadmissible. Davant aquest atac el sindicat reclama la fi immediata de totes les operacions militars que assolen el territori ucraïnès.

L’STEI Intersindical es compromet amb els valors del pacifisme i amb les solucions provinents de la via política i diplomàtica. Per això, reclama la necessitat de desenvolupar totes aquelles iniciatives que contribueixin a la desescalada de tensió al territori d’Ucraïna, que es reforcin las vies diplomàtiques i els processos de diàleg per arribar a una solució pacífica del conflicte, que garanteixi una Ucraïna sobirana en una regió desmilitaritzada.