28 d'abril, dia mundial de la seguretat i la salut a la feina

imatge2

El Dia Mundial oficial és el 28 d'abril, però aquesta data només serà l'inici de múltiples esdeveniments i activitats mundials que s'organitzaran durant la resta l'any entorn del tema de la seguretat i salut i el futur de la feina, celebrant i construint sobre el cabal de coneixements i accions acumulats al llarg de més d’un segle, mentre ens preparam per afrontar i valorar els canvis que ens ofereix el futur i quina feina volem. Enguany la COVID 19 ha trencat tots els esquemes previstos i està fent que les societats de tots els països estiguin adoptant mesures excepcionals per eradicar-ho.

Com s'està veient, la prevenció és un eix bàsic en totes les polítiques de treball i salut integral de les i els treballadors perquè ens remet als paràmetres que hem de tenir en compte per evitar casos d'accidents laborals, assetjament, malalties laborals, la COVID 19, etcètera.

Llegeix més...

Posar la vida per davant del lucre

Avui més que mai exigim el desbloqueig que pateix el poble cubà, assetjat des de fa dècades

La pandèmia de la COVID-19 no respecta fronteres, ni gènere, ni tampoc pertinença a cap grup social. Provoca la mort de milers de persones en el planeta i ha creat un estat de commoció social, política i econòmica poques vegades vist. La República de Cuba no ha dubtat ni un moment a enviar el seu personal sanitari per a fer front a la pandèmia, amb un gran gest d’humanitat, des de la primera línia de treball, als llocs més diversos del món, sense distingir ideologies ni creences.

Llegeix més...

L'STEI Intersindical demana prorrogar el confinament actual

Demà, 14 d’abril, a les Illes Balears es reprèn l’activitat econòmica en aquells sectors no essencials que resultaren afectats pel RDL de 29 de març, per decisió del Govern de l'Estat. Mentrestant, es manté vigent el confinament parcial de les treballadores i els treballadors establert al RDL de declaració de l’estat d’alarma. En definitiva: tornam a la situació del 14 de març, en la qual se suspenia tota aquella activitat que suposava la concentració de persones a un mateix lloc, com és el cas del comerç minorista no essencial, hostaleria, restauració, espectacles esportius i culturals, etc. 

S’ha constatat que la suspensió parcial de l’activitat decretada el 14 de març no va impedir una escalada en els nous contagis i defuncions, mentre que la suspensió total (que ho paralitzava tot, excepte els serveis essencials), decretada el 29 de març, sí que ha aconseguit reduir les xifres de contagis i defuncions.
 
La qüestió que cal plantejar-se és si l’estat actual de control de l’epidèmia és compatible amb la decisió de tornar a la situació del 14 de març. La resposta és prou evident: no, perquè la situació de partida no és la mateixa. Ara es declaren més contagis diaris que el 14 de març, malgrat que s’apliquen mesures molt més radicals.
 
La decisió del Govern de relaxar les mesures de restricció de la mobilitat de la població no es fonamenta en criteris estrictament sanitaris, i aquestes mesures poden donar peu a un repunt dels contagis o, en el millor dels casos, a una estabilització en el temps del nombre diari de persones contagiades. El Govern espanyol prioritza la recuperació de l’activitat econòmica per damunt la salut i la vida de les persones, instaurant de nou la mobilitat parcial de treballadores i treballadors en aquells sectors no essencials que es van veure afectats pel tancament el 29 de març.
 
Fins i tot la presidenta Francina Armengol es desmarca del govern de Pedro Sánchez i demana prorrogar el confinament actual i el control absolut dels ports i aeroports. Posicionament que coincideix amb els representants d'altres territoris de l'estat.
 
L’STEI Intersindical considera que aquesta decisió, que entra en vigor demà a les Illes, constitueix una irresponsabilitat perquè exposa la classe treballadora i les seves famílies a un risc encara elevat de contagi, perquè es tracta d’acudir obligatòriament als centres de treball quan l’epidèmia encara no està controlada. El Govern cedeix als interessos de la patronal per minimitzar les seves pèrdues econòmiques, en detriment de la classe treballadora, que és qui realment està fent front a la crisi sanitària i social.
 
És per això que l’STEI Intersindical demana que es prorrogui la paralització de les activitats no essencials: per prioritzar la salut i les condicions de vida de les persones per davant de qualsevol consideració econòmica. Hi haurà temps per recuperar l’economia amb criteris de solidaritat i equitat. Caldrà negociar amb totes les forces sindicals i entitats socials un Pla de recuperació econòmica amb garanties d’equitat a les Illes Balears, que ha de ser finançat per l'estat espanyol.

L’STEI Intersindical demana que es redueixi al màxim la feina presencial

 L’STEI Intersindical considera que, si no es prenen mesures estrictes de distanciament social, el temps juga a favor de l’expansió del virus i en contra de la salut pública.
 
És per això que el sindicat demana que, amb caràcter general, es prenguin les mesures necessàries per incrementar el nivell de confinament, i que se suspengui qualsevol activitat laboral presencial no imprescindible per contenir la pandèmia. En paral·lel, s’han de prendre les mesures de protecció econòmica necessàries per sostenir l’economia familiar.
Llegeix més...

L’estat d’alarma ha de garantir la protecció de les persones

L’STEI Intersindical posa tota la seva força, tot el seu coneixement i tot el seu potencial al servei de la protecció de la salut de la classe treballadora de les Illes Balears. Els delegats de personal del nostre sindicat estan disposats a paralitzar l’activitat laboral presencial com preveu l’article 21.3 de la Llei de prevenció de riscs laborals en cas que l’Administració i les empreses no garanteixin que el personal que representam no estigui en perill per a la seva salut als centres de treball.

Llegeix més...

Exigim mesures de protecció per a la classe treballadora davant l’epidèmia de coronavirus

És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.

Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.

Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.

Ara bé, no podem ignorar que la crisi sanitària, considerada localment o globalment, està tenint un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica del nostre sistema productiu, que afecta tots els sectors, i alguns especialment. En aquesta situació de reducció de la producció i dels beneficis empresarials, és fàcil caure en la temptació, com així ho reclamen des de la patronal i els sectors financers, d’aplicar mesures de flexibilització i agilització de l’acomiadament individual o col·lectiu amb expedients de regulació de l’ocupació, definitius o temporals. En definitiva, la mateixa recepta que ja es va aplicar amb la crisi econòmica de 2008 i els resultats de la qual són coneguts per tots i totes: xifres d’atur i precarietat laboral sense precedents.

Llegeix més...

El Govern balear actua de mala fe amb l’increment retributiu acordat pel Govern espanyol

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.

Llegeix més...

L'STEI Intersindical torna a reivindicar l'increment del 2 %

El Govern balear encara no ha explicat quins comptes fa amb relació a l'increment del 2 % de les retribucions que marca el Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 22 de gener.

L'STEI Intersindical ha demanat al Govern que convoqui una sessió de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics perquè expliqui com fa comptes aplicar aquest increment.

Llegeix més...

L’STEI Intersindical demana al Govern balear que apliqui l’increment retributiu acordat pel Govern espanyol

Com ja va denunciar l’STEI Intersindical en el seu moment, una disposició addicional de la Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estableix que per aplicar els increments retributius marcats als Pressuposts generals de l’estat al personal empleat públic i docent de la concertada és necessari un acord del Consell de Govern.

És per això que (atès que el Consell de Ministres va aprovar la pujada retributiva del 2020) l’STEI Intersindical demana al Consell de Govern que ratifiqui demà mateix aquest increment.

Llegeix més...

No al cop d'estat a Bolívia

L’STEI Intersindical rebutja el cop d’estat a Bolívia que ha forçat la renúncia del president constitucional en exercici Evo Morales Ayma i del vicepresident Álvaro García Linera.

Així mateix, condemna la ingerència de les Forces Armades i de Seguretat en la vida institucional: ni l’exèrcit ni la policia tenen res a fer en els problemes polítics de qualsevol país. Dels conflictes de la democràcia se’n surt amb més democràcia, drets i llibertats i no amb repressió, violència i persecucions.

Igualment, l’STEI Intersindical condemna tota ingerència estrangera que persegueixi la desestabilització a la regió.

L’STEI Intersindical fa una crida a preservar la vida de la població boliviana, perquè cessin els atacs i les persecucions i perquè es trobi una solució pacífica i dialogada basada en la voluntat de la majoria del poble de l’Estat Plurinacional de Bolívia i de les seves legítimes institucions.

Comissió Executiva de l’STEI Intersindical

Palma, 18 de novembre de 2019

La presó no soluciona el que ha de resoldre la política

Davant la sentència condemnatòria de polítics i representants de la societat catalana, STEI Intersindical considera que avui és un dia trist per a la Democràcia, perquè el que pensa una majoria política i una gran massa social de Catalunya no es reconduirà empresonant els seus portaveus o representants.

La Democràcia es basa en el diàleg, el respecte en la diversitat d’opinions i en cercar la inclusió i la convivència dins la diversitat. Ni les Lleis ni les sentències judicials poden acotar els pilars de la Democràcia.

Podem convenir que amb aquesta sentència no es resol de manera satisfactòria el “procés” català, que accentuarà el conflicte entre ambdues parts i que totes les entitats i persones que apostam per la Democràcia no podem quedar al marge de la situació.

STEI Intersindical expressa, una vegada més, el seu compromís per la Democràcia i la llibertat d’opinió; i fa una crida a la resolució dels conflictes des de la no-violència, el civisme i la participació ciutadana, i mai des de la repressió.

Palma, 14 d’octubre de 2019

Miquel Gelabert, secretari general de l’STEI Intersindical

No al blindatge del franquisme per part del Tribunal Suprem. Resolució del ple d’STES Intersindical

PER DIGNITAT, MEMÒRIA I JUSTÍCIA

Al llarg dels darrers temps han passat fets greus que demostren que el règim constitucional del 78 no ha superat, quaranta anys després, les barreres del franquisme, i no passa pàgina amb la dictadura sorgida a partir de la rebel·lió militar de 1936 contra l’ordre constitucional de la II República.

El passat dimarts, dia 4 de juny, la “democràcia” va donar mostres de debilitat davant una sentència del Tribunal Suprem que legitima el cop d’estat franquista. El Suprem fallava així sobre la petició de la família de Francisco Franco perquè es paralitzàs l’exhumació del dictador. Malgrat que els poders Legislatiu i Executiu havien ordenat el trasllat de la mòmia del dictador, els jutges del Suprem varen decidir aturar el procés.

Llegeix més...

Regulació dret vot 26M per al personal al servei de l'administració autonòmica i personal empresa privada

  • Resolució de la consellera d’Hisenda i Administracions Públiques de 29 d’abril de 2019 per la qual s’adopten les mesures necessàries per facilitar l’exercici del dret a vot del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  • Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria, de 11 d’abril de 2019, relativa a l’horari laboral per facilitar l’exercici del dret al vot dels treballadors el proper 26 de maig de 2019, dia en què es celebren eleccions locals, autonòmiques i als consells insulars en l’àmbit de les Illes Balears