Ara que es tramita el Pressupost de la CAIB per al 2023, l’STEI Intersindical ha enviat un escrit als grups parlamentaris demòcrates, demanant-los que reverteixin el que ha estat un episodi negatiu i únic (només ho va aplicar l’Administració autonòmica per al seu personal) de la política retributiva d’aquest govern, que va decidir no fer efectiu l'increment estatal del 2 % (només el va aplicar als triennis) corresponent al 2020, i només va aplicar el 0,9 % corresponent al 2021 sobre el sou base i els triennis. Per tant, l'apujada del 2022 s’ha fet sobre les quanties de les retribucions complementàries del 2019.

Pel que fa al personal laboral i del sector públic instrumental autonòmic, no recupera el 2 % del sou base corresponent al 2020 i no aplicat durant el 2020, 2021 i 2022. Pel que fa al personal funcionari i estatutari, no recupera les minoracions aplicades a un complement durant 2020, 2021 i 2022. Ambdós col·lectius tampoc recuperen ni el 2 % del 2020 ni el 0,9 % del 2021 sobre les retribucions complementàries

Amb un Pressupost per al 2023 expansiu, consideram que es podrien revertir aquestes mesures aplicades el 2020 i el 2021 per a fer efectiva la pujada estatal i no ser l’única administració de l’estat que no ho ha aplicat al seu personal. Un fet que preocupa especialment és que les secretaries generals dels diferents departaments del GOIB comencen a percebre un volum considerable de fuga de talent, perquè molta gent que és a les borses d’interins de la CAIB prefereix fer feina a altres administracions o a empreses privades, on les condicions retributives són millors.

CONCENTRACIONS A BALEARS

Dillins 28 de juny

A Mallorca: Palma,Rambla davant seguretat social a les 12h.

A Eivissa: Vila, Parc de la Pau a les 12h

A Menorca: Ciutadella, Plaça Catedral a les 12h

Els sindicats que signam aquesta declaració volem mostrar el nostre suport i la nostra solidaritat a la parlamentària de la CUP Eulàlia Reguant i a Antonio Baños, en el procediment judicial obert contra ells per no haver contestat a les preguntes del partit d’extrema dreta VOX en el judici contra el referèndum de Catalunya. El Tribunal Suprem espanyol ha decidit obrir contra la parlamentària de la CUP un judici oral per delictes suposats de «desobediència greu» i la Fiscalia li demana mig any de presó i inhabilitació. El cas Antonio Baños, com que no està aforat, ha quedat al Jutjat d’Instrucció de Madrid, on també roman obert el judici oral.

Els sindicats observam amb molta preocupació com cada vegada en més països apareixen i es consoliden fenòmens d’extrema dreta; el cas del Brasil, amb Bolsonaro, de França, amb Marine Le Pen o Éric Zemmour, VOX a l’estat espanyol, els governs de Polònia i Hongria, la candidatura de Javier Milei, a l’Argentina... En aquest context, de cada vegada hi ha més atacs feixistes contra les dones i el moviment feminista, la comunitat LGTBI, les organitzacions independentistes i d’esquerres. També ens preocupa molt la connivència d’alguns sindicats europeus amb partits d’ultradreta, i la presència cada vegada major de sectors d’ultradreta en alguns sindicats. 

La crisi sindèmica que vivim actualment ha deixat en evidència que aquest model neoliberal, patriarcal i ecocida no pot garantir unes condicions de treball i de vida dignes. La crisi sistèmica que vivim, a més, com que no és només econòmica –sinó també també política, social i cultural– deixa encletxes obertes a les societats. Cada vegada és més evident la precarietat a què es condemna la classe treballadora: han crescut considerablement les rendes del capital en detriment de les rendes del treball. És per això que les promeses incomplides de l’esquerra i la incapacitat dels governs denominats progressistes de millorar les condicions de vida de les classes populars abonen la terra als discursos populistes i ultradretans.

Els sindicats signants d’aquest comunicat rebutgem la proposta de reforma laboral del govern de l’estat i l’incompliment del seu compromís a l’hora de derogar la reforma, tal com ha fet per altra banda amb altres promeses fetes a la ciutadania.

L’acord aconseguit en el marc del diàleg social entre el govern, els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE no deroga ni la reforma laboral del 2012 ni tampoc la reforma laboral del 2010 Govern de Zapatero. La prioritat del govern d’atreure la patronal a l’acord, ha atorgat a aquesta última el dret a veto, i la manca de pressió i mobilització dels sindicats signants ha derivat en una Reforma Laboral feta a la mida dels interessos de la patronal.

Volem posar especial èmfasi que aquesta proposta de Reforma Laboral no contempla mesures per corregir l’estatalització de la negociació col·lectiva imposada per les reformes laborals de 2010 i 2012, per la qual cosa els convenis sectorials acordats als nostres territoris seguiran subordinats als convenis estatals. El marc estatal de negociació s’ha demostrat menys combatiu i la sacralització que aquesta reforma fa d’aquest marc és un intent d’atenuar les lluites sindicals dels territoris.

Alhora, ens sembla molt greu, que la proposta de Reforma Laboral no modifiqui normativa establerta per la reforma laboral del 2012 en matèria d’acomiadaments. Tal com hem vist durant aquests darrers anys, la patronal ha utilitzat aquesta reforma per acomiadar les i els treballadors de forma unilateral, sense cap garantia ni defensa per als aquests i aquestes. Per tant, aquesta reforma perpetua la precarització del mercat laboral mentre que la patronal sempre tindrà en poder seu l’arma de l’acomiadament per pressionar treballadores i treballadors.

És important recordar que la proposta de Reforma Laboral s’ajusta a les exigències de Brussel·les i els seus xantatges per poder accedir als Fons Europeus. Tal com denunciem al seu dia, els Fons Econòmics de la Comissió Europea, no són uns fons perquè la classe treballadora i les classes populars puguin afrontar amb dignitat les conseqüències de la crisi generada pel Covid. Aquests fons no són més que uns ajuts econòmics a les grans corporacions, perquè puguin fer front als canvis estructurals que necessiten abordar ia més, tal com ho demostra aquesta Reforma Laboral, estaven subordinats a l’aplicació per part dels governs d’unes polítiques econòmiques en benefici de les elits.

Aquesta no derogació de la Reforma Laboral i els incompliments continus de les seves promeses per part del govern de l’estat, deixa en evidència els límits del marc del diàleg social i del marc polític de l’Estat Espanyol. Si el govern més progressista de l’Estat Espanyol no té capacitat per derogar la Reforma Laboral, ni de fer polítiques en benefici de la classe treballadora i les classes populars, queda clar que l’únic camí per a un canvi de model, també per a la classe treballadora del estat, és l’exercici del dret a decidir dels pobles, perquè siguem els pobles els qui decidim lliurement i democràticament el nostre futur i per descomptat també el nostre model socioeconòmic. 

28 de desembre del 2021

Sindicats signants

Confederación Intersindical Galega
Central Unitaria de Traballadoras de Galiza
Colectivo Unitario de Trabajadoras y Trabajadores Aragón
Corriente Sindical d’izquierdas Asturies
ELA Euskal Herria
ESK Euskal Herria
Coordinadora Obrera Sindical Països Catalans
Intersindical Alternativa de Catalunya
Intersindical Canaria
La Intersindical
Intersindical Valenciana
LAB Sindikatua Euskal Herria
OSTA Aragón
Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras
Sendicato d’os Treballadors e Treballadoras d’Aragon-Sindicato Obrero Aragones
STEI Intersindical
STEILAS Euskal Herria

A les administracions de les Illes Balears hi fan feina com a interines en frau de llei més de 15.000 persones, que acumulen anys de feina sense que els llocs que ocupen hagin sortit mai a oferta pública d'ocupació.
La responsabilitat és de les lleis de pressuposts de l'estat, que any rere any han posat restriccions a les ofertes públiques, i han condemnat milers de persones a la precarietat.
El Projecte de llei que es tramita ara a les Corts Generals pot posar punt a tot això. L'STEI Intersindical demana que aquesta llei desplegui el que preveuen els articles 61.6 i 61.7 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i es convoqui un concurs de mèrits per fer possible que aquestes persones estabilitzin els seus llocs de feina.
Per reivindicar això, l'STEI Intersindical (amb el suport de la Confederació Intersindical) convoca VAGA el 28 d'octubre durant tota la jornada a totes les administracions públiques.

En la sessió d’avui de la Mesa d’Empleats Públics de les Illes Balears, l’Administració ha anunciat que l’any 2022 aplicarà l’increment del sou del personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de les Balears del 2 % que previsiblement marcaran els Pressuposts generals de l’Estat. Tot i això, el Govern ha anunciat que aquest 2 % s’aplicarà damunt les quantitats actuals. Cal recordar que el personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de l’Administració autonòmica de les Illes Balears és l’únic de tot Espanya que no ha rebut la totalitat dels increments establerts per les lleis de pressuposts de l’estat dels anys 2020 i 2021.

El quadre següent reflecteix numèricament la realitat econòmica d’una persona que fa feina a l’Administració autonòmica balear que cobrava 1000 euros 2019 (amb un pes del 50% de les retribucions complementàries), en comparació a la de qualsevol persona que fa feina a qualsevol altra administració d’Espanya (administració de l’estat, consells insulars, ajuntaments...). Com es pot comprovar, el Govern de les Illes Balears vol mantenir el seu personal a la cua de les retribucions.

L’STEI Intersindical ha estat l’única organització sindical que ha votat contra aquesta mesura. El sindicat propi de les Illes no pot donar passada al fet que el Govern d’aquesta terra demostri aquesta falta de respecte cap al seu personal. El Govern no ha acceptat ni corregir la minoració de les retribucions complementàries que va servir de mangarrufa per a deixar d’aplicar la Llei de pressuposts de l’estat del 2020. L’STEI Intersindical interposarà una demanda contra aquesta minoració.

Vaga
28 d'octubre

Reunions
21 d'octubre (12 h i 17 h)

Actualment s'està tramitant al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat (procedent del Real Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol).

Aquest decret no resol, en cap cas, la situació d'abús de temporalitat actual que pateix un nombre importantíssim de personal interí i no fix, sinó que es limita a convocar oposicions massives que en cap cas garanteixen que les persones que puguin haver patit o estant patint aquest abús vegin resolta la seva situació. A més, no fa una transposició a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 1999/CE/70.

Per això, la Confederació Intersindical, amb altres organitzacions sindicals, convoca una vaga general a l'àmbit de les administracions públiques, el proper 28 d'octubre.

Reunions per a l'afiliació. 21 d'octubre

El proper dijous, 21 d'octubre, vos convidam a les reunions informatives telemàtiques per entendre quina es actualment la realitat i quines eines ha posat en marxa el sindicat des de fa un grapat d'anys.

21 d'octubre

• 1a sessió: 12h
• 2a sessió: 17h

Per assistir a les reunions cal apuntar-s'hi.

Apunta't a les reunions informatives

L’STEI Intersindical, segon sindicat en representació entre el personal empleat públic de les Illes Balears, ha demanat als representants de les Illes Balears al Congrés dels Diputats que contribueixin amb el seu vot a paralitzar el Decret llei malanomenat “d’estabilitat de l’ocupació del personal empleat públic”.

Segons el sindicat propi de les Balears, aquest Decret llei és continuista amb la línia traçada per Cristóbal Montoro, i no pretén rescabalar el perjudici patit per les persones afectades per l’abús de temporalitat.

L’STEI Intersindical es mostra contrari a aquests procediments que podrien deixar milers d’interins al carrer perquè suposen un doble perjudici: per a les persones que han patit l’abús de temporalitat (que poden quedar sense feina després de molts d’anys) i per a la mateixa Administració, que pot perdre un volum considerable de talent consolidat.

Davant aquest model, l’STEI Intersindical proposa desenvolupar els articles 61.6 i 61.7 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic per posar en marxa processos de consolidació mitjançant un concurs de mèrits.

El ministre de Política Territorial i Funció Pública ha arribat a un acord en la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques amb CCOO, UGT i CSIF per a modificar el text refós de l’EBEP, que serà la base d’un reial decret llei per a reduir la temporalitat en l’ocupació pública.

Aquest document és decebedor a més no poder. No reconeix la responsabilitat de les administracions en la gènesi del problema ni reconeix compensacions adequades. La solució per a reduir les taxes de temporalitat al 8 % no és generar processos en què es consoliden només els llocs de feina, sense cap tipus de consideració envers les persones interines que han patit l’abús de temporalitat. Aquesta sortida va en contra de la normativa europea, que ha determinat que en cap cas la solució a l’abús de la temporalitat pot passar per convocatòries massives d’oposicions.

A vuit dies de la vaga convocada per al 18 de juny, l'STEI Intersindical ha explicat als mitjans de comunicació la campanya per la consolidació del personal interí en abús de termporalitat.

En la roda de premsa hi han participat Mateu Moyà, d'Administració Autonòmica, Catalina Salom, de Sanitat, Miquel Gelabert, secretari general, Maria Antònia Ramis, d'Administració Local, i Lluís Segura, d'Ensenyament Públic. 

L'STEI Intersindical ha explicat la realitat d'entre 10.000 i 15.000 persones que fan feina a les diferents administracions i al sector públic instrumental de les Illes Balears i que es troben en abús de temporalitat. Ha relatat com les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i les directives comunitàries obliguen l'estat espanyol a posar punt a aquesta situació.

MANIFEST DEL PRIMER DE MAIG DE 2021

Oficialment sortíem de la crisi del 2008. Dels 65.000 milions d’euros que havíem prestat a les entitats bancàries, ens n’havien tornat menys d’una quarta part. Es parlava de maquillar les darreres reformes laborals. Però no es feia res. Canten papers, menten barbes.

Les modificacions legislatives dels darrers anys havien entregat una bona part de la gestió dels serveis públics a grans empreses. Les taxes d’atur davallaven a base d’empitjorar les condicions de feina de la classe treballadora, amb la qual cosa continuaven creixent les diferències entre persones riques i persones pobres. La bretxa de gènere era encara a anys llum de desaparèixer.

El fameliar insaciable del capitalisme salvatge continuava demanant menjar. S’alimentava, com sempre, de plusvàlues. Però va eixamplar la seva dieta... I es començava a menjar els recursos del nostre planeta a marxes forçades. Els petits canvis impulsats des de les Illes Balears en aquest sentit eren esclafats per la implacable maquinària centralista.

I la pitjor crisi sanitària de les darreres dècades ens va agafar més pobres, més desiguals i amb els serveis públics més desmantellats.

Tres milions de persones mortes a tot el planeta. Més de vuit-centes a les Illes Balears.

La pandèmia ha estat la crisi periòdica que necessita el sistema per eixamplar les diferències entre (poques) persones de cada vegada més riques i (moltes) persones de cada vegada més pobres. A banda d’això, el panorama emocional postconfinament ens retorna el missatge de “tot anirà bé” com una bufetada a la galta: “Tot (els) anirà bé”. Ja els hi anava. A baix, 40% d’atur juvenil.

El virus s’ha passejat per la nostra societat com un líquid de contrast que ha deixat en evidència les mancances estructurals i les darreres destrosses del sistema. Les residències de gestió privada, com a mostra. Els hospitals s’aguantaven amb pinces. Les pinces eren la salut de la gent que hi feia feina. I la salut emocional de la majoria social n’ha quedat molt tocada.

Mentrestant, els voltors volen treure tallada de les despulles del sistema públic de pensions, tot forçant l’estat a allargar els temps de cotització perquè les pensions siguin més esquifides i ens forçaran per conveni a entrar en plans de pensions que gestionen la patronal, el bisindicalisme oficial, la banca i les asseguradores.

Amb aquest teló de fons, els protagonistes podem ser nosaltres. Cal unitat i solidaritat per a una reconstrucció des de baix. Cuidar el planeta, cuidar les persones. Agafem les rengles i marquem el camí de la reconstrucció. N’hem de sortir amb més drets, més justícia social, més igualtat i les rendes repartides. La nova normalitat ha de ser transformar la realitat.

Al llarg dels dies 23 i 24 d’abril, l’STEI Intersindical ha celebrat el XII Congrés, després de l’ajornament que va patir l’any passat per mor de la pandèmia i el confinament. Cinc anys després, el sindicat ha aprovat les ponències d’organització i estatuts –d’una banda– i d’acció sindical –de l’altra– que han de marcar les línies de treball dels propers quatre anys.

El Congrés, celebrat de forma virtual, ha elegit també les persones que formaran part de la nova Comissió Executiva, així com també del Consell Plenari Intersindical. En una primera sessió de l’Executiva triada, Miquel Gelabert ha estat reelegit com a secretari general.

Les persones que acompanyaran Miquel Gelabert a la nova Comissió Executiva són: Xisco Alomar, Maria Camps, Pere Lomas, Sandra Serra, Catalina Segura, Pere Bueno, Cosme Orell, Maria Antònia Noguera, Ramon Mondéjar, Xisco Garcías, Mateu Moyà, Maria Antònia Ramis, Lluís Segura, Marta Bonet, Catalina Salom, Sebastià Bonet i Xesc Ramis.