Com ja va denunciar l’STEI Intersindical en el seu moment, una disposició addicional de la Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estableix que per aplicar els increments retributius marcats als Pressuposts generals de l’estat al personal empleat públic i docent de la concertada és necessari un acord del Consell de Govern.

És per això que (atès que el Consell de Ministres va aprovar la pujada retributiva del 2020) l’STEI Intersindical demana al Consell de Govern que ratifiqui demà mateix aquest increment.

L’STEI Intersindical rebutja el cop d’estat a Bolívia que ha forçat la renúncia del president constitucional en exercici Evo Morales Ayma i del vicepresident Álvaro García Linera.

Així mateix, condemna la ingerència de les Forces Armades i de Seguretat en la vida institucional: ni l’exèrcit ni la policia tenen res a fer en els problemes polítics de qualsevol país. Dels conflictes de la democràcia se’n surt amb més democràcia, drets i llibertats i no amb repressió, violència i persecucions.

Igualment, l’STEI Intersindical condemna tota ingerència estrangera que persegueixi la desestabilització a la regió.

L’STEI Intersindical fa una crida a preservar la vida de la població boliviana, perquè cessin els atacs i les persecucions i perquè es trobi una solució pacífica i dialogada basada en la voluntat de la majoria del poble de l’Estat Plurinacional de Bolívia i de les seves legítimes institucions.

Comissió Executiva de l’STEI Intersindical

Palma, 18 de novembre de 2019

Ahir dilluns la Junta Electoral Central va inhabilitar Quim Torra, president de Catalunya, suposadament per haver mantingut durant uns dies una pancarta al balcó de la façana de la Generalitat un cartell que reclamava la llibertat dels presos polítics.

Ahir mateix, declarava l’activista de Viladecans Tamara Carrasco, després d’haver patit l’escarni d’haver estat acusada de terrorisme a partir d’un muntatge policial que li va suposar estar confinada durant un any dins el seu municipi. També vàrem conèixer ahir la condemna a 14 mesos d’inhabilitació i una sanció econòmica del jutjat penal de Manresa contra el regidor i pallasso Jordi Pesarrodona.

Des que va començar l’ofensiva judicial espanyola contra el procés per l’autodeterminació de Catalunya, segons les dades d’Òmnium Cultural, 2850 persones independentistes han estat represaliades.

Mentrestant, avui hem sabut que l’Audiència Nacional ha absolt Rodrigo Rato i 33 persones més per la sortida a borsa de Bankia ocultant els comptes reals de l’entitat, participada en més d’un 60% per una entitat pública. La mateixa Audiència Nacional que, en la sentència del cas Gürtel, va dubtar de la versemblança de les declaracions de Mariano Rajoy... tot i que no el va identificar amb els apunts dels papers de Bárcenas que parlaven d’un tal “M. Rajoy”.

L’STEI Intersindical denuncia que la justícia espanyola fa parts i quarts. L’STEI Intersindical se solidaritza amb el poble de Catalunya i desjecta un engranatge judicial, del qual participa la Junta Electoral Central amb la seva decisió de dur segons quins casos al Tribunal Suprem, al servei dels qui mouen els fils a l’Estat espanyol.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, ha criticat avui en roda de premsa que l’Avantprojecte de llei d’educació que va presentar ahir el conseller March «no posa l’educació al centre del debat social». Gelabert ha destacat que l’STEI Intersindical lluita per una llei educativa de les Illes Balears des de fa més de vint anys, però que en cap cas pot avalar determinats aspectes de l’avantprojecte presentat.

El secretari general, Miquel Gelabert, i el secretari d'Organització de l'STEI Intersindical s'han reunit avui amb el diputat Joan Mas 'Collet', de Més per Mallorca, per demanar a aquest grup parlamentari que aturi la disposició addicional del Projecte de pressuposts CAIB 2020 que permetria congelar el sou del personal empleat públic de les administracions territorials de les Illes Balears. Aquest grup parlamentari va demanar aquesta trobada després d'haver rebut la proposta d'esmena que va adreçar als grups parlamentaris l'STEI Intersindical.

La trobada ha servit també per tractar aspectes com el finançament injust de les Illes Balears, l'Oficina dels Drets Lingüístics o l'atenció a la diversitat als centres educatius.

L'STEI Intersindical ha adreçat un escrit a diversos grups del Parlament de les Illes Balears perquè la Llei de pressuposts no permeti congelar les retribucions.

Amb el redactat del Projecte de llei, el Govern Armengol pretén poder congelar les retribucions del personal empleat públic encara que la Llei de pressuposts de l'Estat l'incrementi (la previsió actual és de fins a un 3,55 % de pujada). Això afecta els empleats públics de totes les administracions territorials de les Illes Balears (docents, sanitaris, serveis generals i sector públic) i el personal docent de l'escola concertada.

Els Pressuposts CAIB 2020 obren la porta a no aplicar als empleats públics de les Illes les millores retributives (fins al 3,55 %) que regulin els Pressuposts generals de l’Estat. L'STEI Intersindical farà els possibles per aturar-ho.

L’STEI Intersindical demana que es restitueixin els drets individuals i col·lectius, un canvi del sistema de finançament i una solució negociada al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

Davant les eleccions del 10-N, l’STEI i la Confederació Intersindical consideren necessari un canvi de polítiques socials, laborals i econòmiques que posin en el centre les persones i el planeta

En la Mesa General d’Empleats Públics del dia 31 d’octubre de 2019 els representants del Govern balear varen explicar a les organitzacions sindicals l’Avantprojecte de llei de pressupostos generals de la CAIB i com afecta els empleats públics al servei de l’administració autonòmica.

Les mesures anunciades a la Mesa d’Empleats Públics condemnen el II Acord Marc d’Educació.

La plataforma Per un Bon Finançament, de la qual forma part l'STEI Intersindical, s'ha concentrat avui davant la Delegació de la Hisenda espanyola a les Illes Balears per recordar amb vista a les eleccions del 10-N els greuges de finançament que pateixen les Illes Balears.

A les portes del 28M, cal exercir els nostres drets i deures polítics amb responsabilitat, a partir de la reflexió sobre el passat, el present i el futur de les Illes Balears i dels municipis.

En aquestes eleccions autonòmiques i locals es decideixen les polítiques que s’aplicaran al conjunt de les Illes Balears, a cadascuna de les Illes i a cadascun dels municipis durant els propers quatre anys.

Està molt clar que les majories absolutes en l’àmbit autonòmic i als consells insulars han passat a la història i els governs seran de coalició o de minoria. Les prediccions compartides indiquen que hi haurà poca diferència entre les esquerres i les dretes i no se sap cap a on tombarà la balança de govern. En l’àmbit municipal és diferent i “cada municipi és un món”.

Però sí que podem dir que els programes i les campanyes electorals de cada partit marquen perfectament el que són polítiques d’esquerres i de dretes, el que són polítiques per a les persones i el que són polítiques per al capital i l’especulació, el que són polítiques per a la normalització lingüística i el que són polítiques per a marginar la llengua catalana, el que són polítiques d’intervenció de les administracions i el que són polítiques de lliure mercat, el que són polítiques de sostenibilitat i el que són polítiques d’excés de consum i de depredació del territori.

A més, cal combatre el populisme de l’extrema dreta que ha irromput al panorama polític illenc i municipal amb un discurs racista, xenòfob, homòfob, masclista i contra la llengua catalana. L’extrema dreta es presenta amb un programa carregat d’odi i buit de cohesió social.

Cal apostar decididament per un estat de benestar real i efectiu, en unes Illes Balears amb una taxa elevada de migració, amb un model econòmic mancat de la diversificació i centrat en el turisme; el model econòmic, territorial i mediambiental ha de ser respectuós amb la fragilitat insular del nostre territori; i les polítiques socials han d’afavorir la inclusió, la igualtat i la cohesió. El cost de l’habitatge i el canvi climàtic són temes que s’han de resoldre a curt termini.

Aquesta cohesió també ha de ser territorial, tenint en compte la triple insularitat de les Illes Balears: des de tots els àmbits s’han d’aplicar polítiques que aconsegueixin la igualtat de serveis, costos i oportunitats per a tots els habitants illencs.

Pel que fa als serveis públics, també cal parar esment a les propostes que pretenen aprimar les administracions i que aquestes deixin de ser intervencionistes a fi que sigui el lliure mercat el motor que reguli la vida de les persones. És, en definitiva, el socialisme contra el capitalisme.

L’atenció a les persones majors, les persones que estan soles, les persones amb discapacitat i el jovent també és un signe de benestar que hem d’exigir com a acte de responsabilitat.

Si volem recuperar, protegir i conquerir drets socials i laborals, hem d’exercir els nostres drets i deures polítics.

Votar és un dret o —més bé— un deure polític que no podem defugir. Com a membres d’una societat, som responsables del seu esdevenir, ja sigui per acció o per omissió.

El dia 28 de maig hem de participar a les eleccions amb el nostre vot, a partir de la reflexió i la responsabilitat. No anar a votar també serà una decisió política que no ens eximeix de responsabilitat.

Aquesta secció en aquests moments no està disponible