La conjuntura que vivim, marcada per una crisi sanitària sense precedents que visiblement conduirà també a una crisi socioeconòmica de dimensions extraordinàries, fa que enguany la data del Primer de Maig cobri un sentit nou i especialment rellevant.

El Primer de Maig és el dia de les persones treballadores, condició que abasta la immensa majoria de la població. Tots i totes patim i patirem les conseqüències que porta i portarà aquesta pandèmia global, que ha posat el sistema capitalista neoliberal en evidència, i que generarà uns índexs d’atur difícils de maquillar, amb els greuges derivats cap a la classe treballadora, que, un cop més, serà la més perjudicada si no s’emprenen mesures polítiques valentes i innovadores que impedeixin el patiment d’una majoria de la població.

El Dia Mundial oficial és el 28 d'abril, però aquesta data només serà l'inici de múltiples esdeveniments i activitats mundials que s'organitzaran durant la resta l'any entorn del tema de la seguretat i salut i el futur de la feina, celebrant i construint sobre el cabal de coneixements i accions acumulats al llarg de més d’un segle, mentre ens preparam per afrontar i valorar els canvis que ens ofereix el futur i quina feina volem. Enguany la COVID 19 ha trencat tots els esquemes previstos i està fent que les societats de tots els països estiguin adoptant mesures excepcionals per eradicar-ho.

Com s'està veient, la prevenció és un eix bàsic en totes les polítiques de treball i salut integral de les i els treballadors perquè ens remet als paràmetres que hem de tenir en compte per evitar casos d'accidents laborals, assetjament, malalties laborals, la COVID 19, etcètera.

Avui més que mai exigim el desbloqueig que pateix el poble cubà, assetjat des de fa dècades

La pandèmia de la COVID-19 no respecta fronteres, ni gènere, ni tampoc pertinença a cap grup social. Provoca la mort de milers de persones en el planeta i ha creat un estat de commoció social, política i econòmica poques vegades vist. La República de Cuba no ha dubtat ni un moment a enviar el seu personal sanitari per a fer front a la pandèmia, amb un gran gest d’humanitat, des de la primera línia de treball, als llocs més diversos del món, sense distingir ideologies ni creences.

Demà, 14 d’abril, a les Illes Balears es reprèn l’activitat econòmica en aquells sectors no essencials que resultaren afectats pel RDL de 29 de març, per decisió del Govern de l'Estat. Mentrestant, es manté vigent el confinament parcial de les treballadores i els treballadors establert al RDL de declaració de l’estat d’alarma. En definitiva: tornam a la situació del 14 de març, en la qual se suspenia tota aquella activitat que suposava la concentració de persones a un mateix lloc, com és el cas del comerç minorista no essencial, hostaleria, restauració, espectacles esportius i culturals, etc. 

L’STEI Intersindical posa tota la seva força, tot el seu coneixement i tot el seu potencial al servei de la protecció de la salut de la classe treballadora de les Illes Balears. Els delegats de personal del nostre sindicat estan disposats a paralitzar l’activitat laboral presencial com preveu l’article 21.3 de la Llei de prevenció de riscs laborals en cas que l’Administració i les empreses no garanteixin que el personal que representam no estigui en perill per a la seva salut als centres de treball.

És evident que l’epidèmia de coronavirus està generant una crisi sanitària que, sense dubte, està tenint un fort impacte en altres aspectes com el laboral, l’econòmic i el social. El problema és que correm el risc de que les conseqüències d’aquesta crisi les acabin pagant, com sempre, els col·lectius més vulnerables i la classe treballadora en el seu conjunt. És per això que exigim dels poders públics que, en aplicació del criteri de l’interès general, s’extremin les mesures de protecció cap a la majoria social.

Pel que fa a la vesant sanitària, caldrà estar a allò que determinin les administracions sanitàries per minimitzar la propagació de la malaltia i, en tot cas, dotar de recursos suficients al nostre sistema sanitari per garantir l’atenció sanitària de la població, tant, preventiva com assistencial. Afortunadament, malgrat els intents del neoliberalisme per liquidar la sanitat pública, seguim tenint un excel·lent sistema sanitari públic i el que és més important, els equips humans que hi treballen que, amb la seva professionalitat i vocació de servei públic, estan demostrant que es pot superar qualsevol circumstància adversa. Des d’aquí el nostre agraïment i reconeixement per la seua tasca anònima.

Per altra banda, cal incidir en les repercussions de l’epidèmia a l’àmbit laboral. És clar que als centres de treball s’hauran d’aplicar mesures preventives fomentant el teletreball i en aquells supòsits que no sigui possible, la protecció dels treballadors i treballadores amb mesures especials d’higiene personal i dels centres de treball. No obstant això, seran inevitables els contagis i els aïllaments preventius dels contactes; per la qual cosa, s’ha de garantir per part dels poders públics, que en aquestes situacions d’incapacitat temporal o de quarantena els treballadors i treballadores han de mantenir el seu lloc de treball i els seus drets retributius íntegres, excloent qualsevol possibilitat de que puguin ser acomiadats al·legant absentisme laboral i qualificant aquestes situacions com a d’incapacitat temporal per contingències professionals.

Ara bé, no podem ignorar que la crisi sanitària, considerada localment o globalment, està tenint un impacte molt negatiu sobre l’activitat econòmica del nostre sistema productiu, que afecta tots els sectors, i alguns especialment. En aquesta situació de reducció de la producció i dels beneficis empresarials, és fàcil caure en la temptació, com així ho reclamen des de la patronal i els sectors financers, d’aplicar mesures de flexibilització i agilització de l’acomiadament individual o col·lectiu amb expedients de regulació de l’ocupació, definitius o temporals. En definitiva, la mateixa recepta que ja es va aplicar amb la crisi econòmica de 2008 i els resultats de la qual són coneguts per tots i totes: xifres d’atur i precarietat laboral sense precedents.

L’STEI Intersindical ja va advertir el novembre que la Llei de pressuposts balear no preveia l’increment pactat en un acord estatal de 2018. L’Administració fa embulls amb la manera de presentar les dades i obvia el 5 % de retallada que continua vigent i la congelació del període 2011-15.

Ahir, la Conselleria d’Hisenda va fer servir la petició de convocar una Mesa d’Empleats Públics registrada per UGT i l’STEI Intersindical per comprar temps i amagar la seva falta de previsió rere filtracions econòmiques esbiaixades. Ho explicam cronològicament.

El Govern balear encara no ha explicat quins comptes fa amb relació a l'increment del 2 % de les retribucions que marca el Reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres el 22 de gener.

L'STEI Intersindical ha demanat al Govern que convoqui una sessió de la Mesa de Negociació dels Empleats Públics perquè expliqui com fa comptes aplicar aquest increment.

Com ja va denunciar l’STEI Intersindical en el seu moment, una disposició addicional de la Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears estableix que per aplicar els increments retributius marcats als Pressuposts generals de l’estat al personal empleat públic i docent de la concertada és necessari un acord del Consell de Govern.

És per això que (atès que el Consell de Ministres va aprovar la pujada retributiva del 2020) l’STEI Intersindical demana al Consell de Govern que ratifiqui demà mateix aquest increment.

L’STEI Intersindical rebutja el cop d’estat a Bolívia que ha forçat la renúncia del president constitucional en exercici Evo Morales Ayma i del vicepresident Álvaro García Linera.

Així mateix, condemna la ingerència de les Forces Armades i de Seguretat en la vida institucional: ni l’exèrcit ni la policia tenen res a fer en els problemes polítics de qualsevol país. Dels conflictes de la democràcia se’n surt amb més democràcia, drets i llibertats i no amb repressió, violència i persecucions.

Igualment, l’STEI Intersindical condemna tota ingerència estrangera que persegueixi la desestabilització a la regió.

L’STEI Intersindical fa una crida a preservar la vida de la població boliviana, perquè cessin els atacs i les persecucions i perquè es trobi una solució pacífica i dialogada basada en la voluntat de la majoria del poble de l’Estat Plurinacional de Bolívia i de les seves legítimes institucions.

Comissió Executiva de l’STEI Intersindical

Palma, 18 de novembre de 2019

Ahir dilluns la Junta Electoral Central va inhabilitar Quim Torra, president de Catalunya, suposadament per haver mantingut durant uns dies una pancarta al balcó de la façana de la Generalitat un cartell que reclamava la llibertat dels presos polítics.

Ahir mateix, declarava l’activista de Viladecans Tamara Carrasco, després d’haver patit l’escarni d’haver estat acusada de terrorisme a partir d’un muntatge policial que li va suposar estar confinada durant un any dins el seu municipi. També vàrem conèixer ahir la condemna a 14 mesos d’inhabilitació i una sanció econòmica del jutjat penal de Manresa contra el regidor i pallasso Jordi Pesarrodona.

Des que va començar l’ofensiva judicial espanyola contra el procés per l’autodeterminació de Catalunya, segons les dades d’Òmnium Cultural, 2850 persones independentistes han estat represaliades.

Mentrestant, avui hem sabut que l’Audiència Nacional ha absolt Rodrigo Rato i 33 persones més per la sortida a borsa de Bankia ocultant els comptes reals de l’entitat, participada en més d’un 60% per una entitat pública. La mateixa Audiència Nacional que, en la sentència del cas Gürtel, va dubtar de la versemblança de les declaracions de Mariano Rajoy... tot i que no el va identificar amb els apunts dels papers de Bárcenas que parlaven d’un tal “M. Rajoy”.

L’STEI Intersindical denuncia que la justícia espanyola fa parts i quarts. L’STEI Intersindical se solidaritza amb el poble de Catalunya i desjecta un engranatge judicial, del qual participa la Junta Electoral Central amb la seva decisió de dur segons quins casos al Tribunal Suprem, al servei dels qui mouen els fils a l’Estat espanyol.