En Català!
Dimarts 19 de març a les 19.00h a Ca n'Oleo al Carrer de l'Almudaina, 4, Palma
Presentació del monogràfic de la revista Pissarra número 163
Dimarts 19 de març a les 19.00h a Ca n'Oleo al Carrer de l'Almudaina, 4, Palma
Presentació del monogràfic de la revista Pissarra número 163
Avui a l’Escola de Formació i Mitjans Didàctics de l’STEI Intersindical s’ha fet la conferència de premsa conjunta dels tres sindicats majoritaris de l’ensenyament a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears: USTEC·STEs (IAC), STEPV-IV i STEI Intersindical.
Marc Candela, de l’STEPV-IV, ha explicat que des 1984 al País Valencià hi va haver un sistema de línies, en català i en espanyol. Aquest sistema preveia un increment de l’ús del català a les línies en espanyol, que no s’ha produït.
El 2018 el Govern del Botànic va substituir aquests programes per un sistema únic en què tot l’alumnat havia de fer un mínim de 25% en català i un 25% en espanyol; i la resta en l’altra llengua i en anglès.
El Govern actual del PP i Vox derogarà aquesta llei i establirà un programa únic a cada centre en què les famílies trien quina és la llengua vehicular del centre, un gran retrocés per a l’ensenyament en català.
L’STEPV-IV proposa una regulació similar al Decret de mínims de les Illes Balears. En aquest sentit, ha apuntat que és molt important la feina conjunta de les entitats amb Escola Valenciana.
Iolanda Segura, de la USTEC·STEs (IAC), denuncia que les campanyes en contra de la immersió a Catalunya venen de lluny —amb episodis com l'oposició als aspectes lingüístics de l'Estatut del 2006— i són provocats per grupuscles minoritaris que van contra la convivència. Els tribunals prenen part i anteposen les idees de llibertats individuals a les de les llibertats col•lectives.
Segura denuncia que el nou Decret d’ús del català a l’ensenyament no blinda la llengua catalana i, molt probablement, no servirà per a frenar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un mínim del 25% de les classes en castellà a les aules.
Per la USTEC la immersió lingüística ha funcionat, ja que els alumnes tenen un coneixement equitatiu de llengua catalana i castellana. Aquest model educatiu prioritza la igualtat d’oportunitats i la cohesió social: el resultat de les competències bàsiques i la selectivitat indiquen que el model d'immersió garanteix l'aprenentatge i la competència en les dues llengües.
Pel que fa a les Illes Balears, Miquel Gelabert (de l’STEI Intersindical) ha rebutjat els plans del PP i Vox contra la llengua pròpia en tots els àmbits, no només l’educatiu. Ha remarcat que el projecte polític de la dreta i l’extrema dreta és la substitució absoluta de la llengua catalana per la llengua espanyola en tots els àmbits.
També ha recordat que els problemes principals de l’ensenyament tenen relació amb les inversions, i se centren en aspectes com ara les ràtios, les infraestructures o l’atenció a la diversitat.
Els tres sindicats que han participat a la conferència de premsa d’avui mantindran la col·laboració per a construir un moviment unitari que aturi els peus a l’ofensiva política contra la nostra llengua.
L’STEI Intersindical conserva, des dels seus orígens, un fort arrelament amb el món educatiu i amb l’esperit i la filosofia que aquest àmbit porta inherent, uns valors que s’han fet extensius a la resta de sectors del nostre sindicat: la voluntat de fomentar l’entesa i el diàleg per resoldre els conflictes.
Estem veient arreu del món una onada molt alarmant de conflictes bèl·lics que estan posant en escac i mat la convivència pacífica desitjable per a totes les persones i per a la preservació dels drets humans. Molts d’aquests conflictes no reben l’atenció dels mitjans de comunicació, però això no els resta ni un bri d’importància ni de tragèdia. D’altres, són més mediàtics i tots ens n’assabentem, i això ens fa ser més conscients de les atrocitats a què poden ser sotmesos els pobles per part de qui comanden. El fanatisme religiós és una de les causes de més discòrdia i enfrontament entre els pobles.
El darrer conflicte que està ocupant portades i telenotícies és el de l’Orient Mitjà, que s’inicia amb l’atac terrorista de Hamas sobre la població civil d’Israel, un fet que condemnem des de l’STEI Intersindical. Els antecedents del conflicte venen de lluny i han provocat molt dolor durant dècades al territori de Gaza, ara en plena efervescència bèl·lica i amb un acarnissament damunt la seva població civil.
L’STEI Intersindical denuncia la violència que s’està exercint sobre la població civil de la franja de Gaza i la manca de mitjans humanitaris a què es veu abocada tantíssima gent, obligada també a desplaçar-se per la cruesa d’un conflicte que no sembla tenir aturall. El consens internacional contra la reacció israeliana és cada vegada més ampli, i cal remarcar que l’estat d’Israel vulnera gairebé tota la regulació internacional sobre els conflictes armats.
Reivindiquem el diàleg i l’entesa, amb la pertinent mediació internacional, per resoldre una situació que porta massa anys sense solucions reals que pacifiquin la zona. En algun moment, per desistiment o per manca d’equilibri de forces, acabarà el conflicte bèl·lic però el problema del territori persistirà si no s’emprenen negociacions basades en la voluntat d’entesa i de resolució del conflicte territorial.
La guerra no pot ser mai la solució als desencontres entre governants.
No a la inversió en despesa armamentística i a la militarització.
A la sessió de la Mesa Sectorial de Serveis Generals del 13 de novembre, l’Administració ha destruït el lloc de feina funcionarial de responsable de l’Oficina dels Drets Lingüístics. Aquest organisme (integrat únicament per tres funcionaris, amb un cost d’uns 100.000 euros anuals) ha estat fins ara el responsable autonòmic de vetllar perquè es respectin els drets lingüístics de la població, en relació amb qualsevol de les dues llengües oficials de l’arxipèlag.
Com és sabut, els plans de Margalida Prohens i Idoia Ribas inclouen substituir aquesta infraestructura garantista i funcionarial per una oficina política comandada per VOX, amb una partida pressupostària de 750.000 euros.
L’única informació pública sobre aquesta oficina és la Proposició de llei que va presentar la ultradreta al Parlament, que incloïa sancions de fins a 100.000 euros a les institucions i entitats que fan servir la llengua catalana.
Podeu consultar la Memòria 2022 de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics.
A la conferència de premsa posterior a la sessió del Consell de Govern, el portaveu ha explicat que aquest executiu ha apostat per reduir l’estructura política en un milió d’euros. Allò que ha amagat és que, quan es dotin els llocs de feina de personal funcionari de lliure designació aprovats avui, la despesa de personal s’incrementarà en més de mig milió d’euros.
Això en la primera modificació de la relació de llocs de treball d’aquesta legislatura!
D’una banda, com a conseqüència d’un Decret de la presidenta del Govern del mes de juliol, dupliquen el nombre de llocs de funcionaris de lliure designació de l’Advocacia de la CAIB. Dels llocs de director adjunt de l’Advocacia i del cap del Departament de Suport a l’Activitat Normativa, just el complement específic supera els 50.000 euros.
D’altra banda, el Govern del PP ha aprovat una cosa inaudita: entre els directors generals i els funcionaris de carrera, hi haurà dos funcionaris designats a dit interposats en la cadena de comandament! De moment, això afectarà la Conselleria de Presidència i la d’Hisenda.
Si aquesta manera de procedir es generalitza a les altres conselleries, l’increment de la despesa serà molt superior al que diuen que han estalviat en alts càrrecs.
Els serveis jurídics de l’STEI Intersindical revisen ara si aquestes modificacions s’ajusten al concepte de lliure designació de les lleis i de la normativa aplicable.
La Mesa Sectorial de Serveis Generals —sense cap vot a favor de la part social— ha aprovat avui duplicar l’estructura de funcionaris «a dit» de diverses conselleries.
Fins ara, per davall el director general hi podia haver com a màxim un escaló de comandament ocupat per un funcionari de lliure designació (designat «a dit»). A partir d’ara, per davall aquest funcionari «a dit», n’hi podrà haver un altre també designat de la mateixa manera. El Govern del PP està teixint una estructura administrativa amb «més jefes que indios».
Amb la modificació aprovada avui unilateralment per l’Administració, aquesta estructura desdoblada de personal de confiança començarà a ser una realitat a la Conselleria d’Hisenda i a la Conselleria de Presidència.
A banda d’això, a la Mesa Sectorial també s’ha aprovat crear molts altres llocs de lliure designació, com un coordinador docent per a l’Escola d’Hoteleria (restringit a cossos docents) i multitud de nous llocs dotats amb centenars de milers d’euros a l’Advocacia de la CAIB.
L’STEI Intersindical demana al Consell de Govern que no aprovi aquestes modificacions. L’estructura actual de les conselleries és fruit d’un consens entre els diferents governs i els sindicats que —en massa ocasions— resulta molt difícil de mantenir. Perquè realment, els qui treuen la feina, són els de baix. El que s’ha de fer és dotar els llocs que realment es necessiten i posar-hi gent a fer feina!
La proposició de llei contra el català que ha registrat el grup parlamentari de VOX al Parlament de les Illes Balears és un bunyol jurídic contradictori que ataca el bloc constitucional. El document afirma que el caràcter de llengua pròpia que l’Estatut d’autonomia atorga al català no s’ajusta al que disposa la Constitució espanyola. En concret, aquest és el fragment:
A pesar del marco lingüístico establecido en la Constitución algunos de los Estatutos de Autonomía, amparándose torticeramente en el artículo del 3.3 CE, distinguieron entre una lengua regional «propia» respecto del castellano.
És sabut que els estatuts d’autonomia formen part de l’anomenat “bloc de constitucionalitat” a l’Estat espanyol. Per tant, si el text es convertís en una llei, el Parlament de les Illes Balears acabaria aprovant que el caràcter de llengua pròpia del català és “torticero”; és a dir, no s’ajusta a la llei.
A banda d’això, el text és un autèntic nyap jurídic, amb articles que es contradiuen entre ells. De fet, la mateixa proposta de llei incompleix el que regula (només ha estat registrada en espanyol). També és un atac a la llengua catalana en els llocs en què ha guanyat presència (bàsicament l’Administració, en la qual es preveuen sancions per usar el català) i un marc jurídic perfecte per a la discriminació del català en els àmbits en què té menys ús (no preveu sancions a l’empresa privada, per exemple).
Per tot això, l’STEI Intersindical demana a la presidenta Prohens que es desmarqui immediatament de la proposta de llei. I demana al Partit Popular i a totes les forces que tenen acords institucionals amb VOX que anunciïn que els trencaran si no es retira aquesta proposició de llei.
L’STEI Intersindical participa avui 15 de setembre a la concentració convocada per Fridays for Futur (Joventut pel Clima Mallorca) i Aliança pel Clima per la fi dels combustibles fòssils,
Així mateix, el sindicat propi de les Illes Balears —a les portes de la Setmana Europea de la Mobilitat— demana a totes les administracions que es comprometin a continuar fomentant el transport públic durant l’any 2024. La gratuïtat ha fet que molta gent (sobretot jove) descobrís una manera alternativa de moure’s, molt més sostenible des del punt de vista ambiental. Però la gratuïtat també ha mostrat que hi ha molts d’aspectes a millorar: freqüències, cabudes, manteniment dels vehicles... La crisi climàtica és aquí i ara i no s’ha d’escatimar cap esforç a l’hora de minimitzar-ne l’impacte.
El sindicat també critica durament que l’Ajuntament de Palma hagi anunciat que no tallarà cap carrer a la mobilitat motoritzada privada. Aquest anunci posa en entredit que l’actuació de l’Ajuntament de Palma estigui en línia amb els objectius del Dia Europeu sense Cotxes, que se celebra el 22 de setembre.
L’Ajuntament de Palma ha fet arribar al nostre company Francesc M. Ramis —mitjançant l’Agència Tributària— una nota de constrenyiment de 132 euros (120 euros de multa i 12 de recàrrec) per haver sol·licitat a Cort que una acció formativa commutadora d’una sanció econòmica fos impartida en llengua catalana.
L’Ajuntament va imposar a Ramis una sanció que podia ser commutada per una acció formativa. Ell va sol·licitar acollir-se a aquest dret; també va sol·licitar (com ho preveu el Reglament municipal) rebre aquesta formació en llengua catalana.
Cort va menystenir la sol·licitud del nostre company, i el va citar a una sessió que es va desenvolupar en espanyol. Aleshores, Ramis va tornar a sol·licitar poder assistir a una sessió formativa en català. La resposta de l’Ajuntament ha estat una comunicació de multa amb recàrrec.
L’STEI Intersindical demana a l’Ajuntament de Palma que anul·li aquesta comunicació, i que citi Ramis a una sessió formativa en català. Igualment, demana a l’Ajuntament de Palma que expliqui públicament quin tant per cent de sessions formatives d’aquestes característiques es fan en la llengua pròpia.
El sindicat mostra tot el suport a Ramis i a qualsevol persona que vulgui exercir els drets lingüístics.
El grup de solidaritat amb Francesc Ramis ha obert aquesta campanya de suport:
http://www.totsuma.cat/projecte/2063/parlar-en-catala-no-es-cap-delicte
L'STEI Intersindical demana al Govern que sigui rigorós i garanteixi els drets dels pacients. Amb la no-exigència del català a la sanitat, els drets dels catalanoparlants seran devaluats una vegada més. L’STEI Intersindical reclama al Govern que deixi de fer demagògia —seguint les passes de Bauzá amb un tema tan sensible per a acontentar la ultradreta— i es preocupi per a garantir que es milloren les condicions de tot el personal empleat públic del Servei de Salut.
Segons l’informe del 2022 de l’Oficina dels Drets Lingüístics, la desatenció sanitària de les persones que parlen en català suposa el 20 % dels casos totals de discriminació, cosa que representa el 46 % del total dels casos referits a l’Administració. Davant aquestes dades, l’STEI Intersindical continua defensant que el requisit és la principal garantia contra la discriminació.
El sindicat propi de les Illes Balears ja es va manifestar en contra de l’exempció de català als processos d’estabilització convocats pel govern progressista. Aleshores, ja es va fer una feina per a destriar quines categories sanitàries eren realment deficitàries quant a personal.
És a dir, sabem amb precisió que el dèficit de personal està centrat en unes especialitats concretes, que són gairebé les mateixes a tots els territoris de l’estat.
Per tant, és urgent que deixin de governar pensant en els titulars. L’STEI Intersindical reclama que el Govern promogui una imatge positiva de l’ús de la llengua catalana, una de les millors maneres per a integrar-se en la societat de l’arxipèlag,
L'STEI Intersindical critica el preacord entre el PP i VOX, el document demagògic populista amb què el PP obre la porta de les institucions de govern a l’extrema dreta.
El preacord entre el PP i VOX per a encarar la legislatura és un document molt perillós. Tant per les coses que diu com per les coses que obvia.
Els col·lectius que conformen la majoria social són voluntàriament menystinguts en aquest document. Cap referència a la classe treballadora, que fa front als increments més alts de la història de la inflació i el cost de l’habitatge. Cap esment al masclisme, la ideologia que manté oprimida la meitat de la població. Tampoc hi figuren els col·lectius LGTBIQ+, que tant han patit al llarg de la història i continuen patint la cultura dominant heteropatriarcal.
Tampoc no hi ha cap referència a la principal trava per a desenvolupar un vertader estat del benestar a les Balears: el drenatge fiscal. El robatori sistemàtic de l’esforç de les famílies treballadores de les Illes Balears que engreixa estructures estatals al servei de les classes dominants i l’empresariat del BOE.
En l’àmbit educatiu i lingüístic, el document és pur fems ideològic. No concreten en què consisteix el «dret a l’elecció de centre escolar». Els darrers cursos, més del
95 % de les famílies aconsegueixen escolaritzar els fills a un dels dos centres que han marcat com a primera opció. Pel que fa a l’elecció de llengua, només cal recordar que en el darrer intent que es va fer, més del 90 % de les famílies varen triar ensenyament en català.
A més, l’extrema dreta ha aconseguit que el PP renegui del seu programa electoral en matèria d’educació. El preacord no inclou cap referència a complir els acords signats aquests mesos per a millorar la qualitat del sistema educatiu i les condicions de feina. I això era al programa electoral dels populars. No hi ha cap referència tampoc als acords amb els sindicats en la resta d’àmbits de la funció pública.
El PIN parental ataca directament la bona feina dels centres educatius a l’hora de garantir una educació integral. Això que anomenen «activitats extracurriculars» són activitats imprescindibles per a treballar de manera transversal aspectes fonamentals del currículum. El sistema educatiu ha de formar persones íntegres i lliures; no titelles al servei del sistema.
També és molt preocupant la manipulació que fan quan parlen de “llibertat lingüística”. L’única llengua que té tots els drets garantits és l’espanyol (ja des del tercer article de la Constitució). Garantiran la llibertat lingüística al consum en plataformes audiovisuals i videojocs, als jutjats, al centre de salut? El mateix preacord ja fa parts i quarts i adverteix que no.
Davant aquest panorama, l’STEI Intersindical lluitarà ansa per ansa amb els altres col·lectius demòcrates per a protegir la majoria social, l’educació, la sanitat, els serveis socials, la llengua catalana i la cultura de les Illes Balears, que ara els populars i l’extrema dreta posen al centre de la diana en un exercici de populisme sense fre.
Si la política d’aquests anys ha d’estar orientada per les directrius programàtiques d’aquest preacord, l’STEI Intersindical fa responsables el PP i VOX de l’enfrontament social que protagonitzarà la legislatura.
Manifest
"La revolució serà obrera o no serà"
Malgrat haver travessat una pandèmia que va posar el sistema contra les cordes, tot evidenciant-ne les costures i els mals acabats; tot i que semblava que aquella situació insòlita havia de fer modificar conductes al capital i l’organització administrativa que li fa de correligionària; encara que pareixia que la greu crisi sanitària i socioeconòmica que hi va venir aparellada havia de fer reflexionar i modificar conductes en la majoria de ciutadans i ciutadanes, res de tot això s’ha esdevingut.
Mantenim un percentatge altíssim de serveis públics bàsics privatitzats, ja sigui directament o a través d’externalitzacions, que porten la disfressa (enganyosa) de públics però que són prestats per persones que pateixen la conseqüència d’aquestes pràctiques neoliberals que no garanteixen feines dignes ni salaris adequats a la inflació que ens assola. Pensam en les escoletes 0-3 externalitzades per les administracions públiques, els serveis de neteja, recollida de fems i tractament de residus, de transport, de recaptació, d’aigües, de residències geriàtriques, serveis de salut i hospitalaris.
Els sectors més conservadors empenyen aquestes privatitzacions però fins i tot els suposats sectors progressistes no les reverteixen: segueixen la tendència i incrementen amb la seva gestió aquesta realitat que cada cop afecta més persones treballadores i més persones usuàries d’aquest teixit bàsic.
A més, els principals mitjans de comunicació han desistit d’exercir la funció que els pertoca en una societat democràtica. Lluny de jugar un rol crític amb el poder, fan en massa ocasions d’altaveu del sistema i de propostes polítiques que tenen una agenda econòmica molt perjudicial per a la majoria social.
En l’àmbit privat, les dades d’ocupació ja no es poden mesurar només en termes quantitatius sinó que s’han de mesurar també en termes qualitatius. La figura del treballador pobre que no pot arribar a final de mes no ha de tenir cabuda en el món laboral i s’ha d’eradicar.
L’accés a l’habitatge a les nostres illes també empobreix la classe treballadora i no permet l’emancipació dels nostres joves, un col·lectiu que ja pateix per a accedir al món laboral.
L’STEI Intersindical fa una lectura positiva de la rectificació del Govern de les Illes Balears pel que fa a l’acreditació de la capacitació lingüística en la majoria de categories del procés d’estabilització del Servei de Salut. Amb aquesta rectificació s’atén a un dels arguments del recurs de reposició interposat pel sindicat, atès que l’IB-SALUT havia determinat una exempció arbitrària i general a les categories de medicina i infermeria.
Aquesta rectificació ha de comportar modificar les bases generals i les convocatòries específiques afectades, perquè els processos selectius puguin continuar amb la seguretat jurídica necessària.
El sindicat no qüestiona que hi hagi algunes especialitats d’aquestes categories que siguin deficitàries, perquè ho són des de fa temps —de manera generalitzada en tot l’estat, perquè no és per la capacitació lingüística sinó per la manca de professionals d’aquestes especialitats i per circumstàncies socioeconòmiques.
L’STEI Intersindical té clar que el servei de Salut és un servei bàsic, i que cal treballar perquè aquest servei no quedi desatès davant cap circumstància, tampoc per la manca de capacitació lingüística. Així, cal treballar per la normalitat lingüística i aconseguir que la presència de professionals de la salut pública sense capacitació sigui molt excepcional i —sempre— temporal.
Per això, el sindicat propi de les Illes Balears demana que es modifiqui la Llei 4/2016, de mesures de capacitació lingüística en l’àmbit de la funció pública, perquè l’exempció excepcional que preveu la disposició transitòria segona per al personal del Servei de Salut, en les categories deficitàries, tengui una durada determinada. No és acceptable que hi pugui haver personal estatutari fix que en cap moment de la seva vida professional hagi d’acreditar la capacitació en llengua catalana.
El sindicat també demana que la llei estableixi que només es podrà participar en convocatòries de provisió de llocs de treball i accedir als nivells retributius de la carrera professional un cop que s’hagi acreditat la competència lingüística.
Per a millorar l’atenció lingüística a la sanitat, a més, cal dotar el Servei Lingüístic del Servei de Salut dels recursos humans, econòmics i materials per a fer possible aquesta capacitació, amb plans de formació seriosos i un pla de xoc de normalització de tota la documentació oficial.
Al Servei de Salut sempre ha costat fer passes a favor de la normalitat lingüística, normalitat que ve emparada per l’Estatut d’autonomia i que és una obligació política de tots els partits, governi qui governi. L’STEI Intersindical ha treballat, treballa i treballarà per la normalitat lingüística, en tots els àmbits, a les Illes Balears.
L’STEI Intersindical encara no ha rebut la resposta als recursos de reposició. Si el Govern dona seguretat jurídica a les modificacions anunciades i mostra determinació a l’hora de dur a terme les modificacions legals que es demanen, el sindicat estarà en disposició de no arribar al jutjat contenciós amb els recursos de reposició interposats.