La reclamació afecta el personal del Servei de Salut, personal docent i dels Serveis Generals de la Comunitat autònoma

El pagament de les quantitats reclamades abastaria els darrers quatre anys 

L’STEI ha presentat recurs per la via administrativa en què reclama el cobrament íntegre de les dues pagues extraordinàries que perceben els empleats públics del Servei de Salut, Serveis Generals i personal docent no universitari de la Comunitat autònoma. 

Tal com recull l’article 22.4 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, “les pagues extraordinàries seran dues a l’any, cada una per l’import d’una mensualitat de retribucions bàsiques i de la totalitat de les retribucions complementàries, tret d’aquelles a què es refereixen els apartats c) i d) de l’article 24”. 

Per tant, els únics complement exclosos de les pagues extraordinàries són el “complement de productivitat”, com l’anomena l’article 121.3.d) de la Llei 3/2007, de Funció Pública de la CAIB; així com també els “serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball”, que es correspon amb les “gratificacions” de l’article de la Llei 3/2007 abans esmentat. 

Fa un any del desastre natural que ens tingué amb el cor encongit durant hores, fins i tot, dies: la DANA que afectà greument el País Valencià i d’altres indrets de l’Estat. El cost dels danys materials va ser altíssim, però encara més greu fou la pèrdua de vides humanes i els desapareguts. La tragèdia ha posat de manifest les mostres infinites de solidaritat, empatia i suport a tota la gent que patí els efectes de la riuada.

Però també ha evidenciat els efectes nefastos de les retallades en serveis públics i la manca de responsabilitat i d’una mínima consideració als difunts i als familiars per part de les autoritats de la Generalitat, sobretot l’encara president Carlos Mazón; els testimonis i proves fan cada cop més grossa i indignant la negligència i menyspreu davant els avisos d’emergència i perill d’aquell dia.

Des de l’STEI fem arribar el nostre suport i escalf als familiars de les víctimes de la dana i ens afegim, també, a la Intersindical Valenciana i la ciutadania del País Valencià que exigeixen la dimissió de Mazón amb un clam multitudinari que no té aturador d’un any ençà, com es pogué comprovar a la darrera manifestació.

Cal eliminar el Reial decret llei 8/2010 que encara està vigent

Per això, fa més de 15 anys que les pagues extres s’abonen de manera reduïda

El sindicat STEI ha acordat amb el diputat per Sumar al Congrés Vicenç Vidal abordar conjuntament una reivindicació del col·lectiu de treballadors i treballadores del sector públic: l’eliminació de les restriccions retributives imposades pel Reial decret llei 8/2010 que encara estan vigents a dia d’avui. 

Aquest decret, aprovat el maig del 2010, sota el mandat de Zapatero, com a mesura extraordinària per reduir el dèficit públic durant la crisi econòmica, va suposar una retallada del 5% en les retribucions del personal públic. Aquesta reducció va afectar tant les retribucions mensuals bàsiques i complementàries com les dues pagues extraordinàries anuals. Des de llavors, les pagues extres s’han seguit abonant de manera reduïda, trencant amb el que estableix el TREBEP (Estatut Bàsic de l’Empleat Públic), que fixa que han de correspondre a una mensualitat completa de les retribucions bàsiques i la totalitat de les complementàries.

La Sala Contenciosa Administrativa del TSJIB, amb data de 19 de maig de 2025, ha dictat —a petició de l'STEI— l'auto d'execució de la sentència que el sindicat propi de les Illes Balears va guanyar el mes de juny de 2024.

El tribunal estableix de manera taxativa, els terminis de cobrament d'aquesta sentència:

• SETEMBRE DE 2025: 65 % de les quanties i els interessos de demora dins la nòmina.
• FEBRER DE 2026, com a màxim: 35 % de les quanties i els interessos de demora dins la nòmina.

Cal recordar que dins el primer quadrimestre d'enguany, l'Administració ja ens ha actualitzat la nòmina i retornat el 2,9 % de les retribucions complementàries d'aquests primers mesos de 2025. La part que es pagarà en dues vegades entre el setembre i el febrer és, de bon tros, la més substanciosa.

Podeu consultar l'auto aquí.

En el Ple confederal de dissabte, la Confederació Intersindical, formada per sindicats d’arreu de l’Estat en què hi ha l’STEI Intersindical, va donar suport a l’escola en català, tant a les Illes com al País Valencià.

El Ple expressà el rebuig al Pla segregador de les Illes i refermà l’aposta per un escola en català, al servei del país, i manifestà la satisfacció per l’elecció majoritària pel valencià de les famílies del País Valencià.

També va fer una crida a les famílies de les Illes perquè triïn el català com a llengua del primer ensenyament, com es produí el curs passat amb prop d’un 90% de pares i mares que es decantaren per aquesta opció.ç

L’STEI Intersindical lamenta l’assassinat d’una treballadora en un pis tutelat de Badajoz. Ens sumam al dolor de la família, els companys i companyes de feina i tothom qui l’estimava. 

En memòria de María Belén Cortés Flor, els sindicats STEI Intersindical, CCOO Ensenyament, UGT Serveis Públics, CSIF, el Col·legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de les Illes Balears i l'Associació Professional de la Integració Social de les Illes Balears (APISIB), han convocat una concentració sota el lema Qui protegeix als que protegeixen?. Ens trobarem aquest divendres, 14 de març, a les 18 hores a la plaça d'Espanya de Palma. Es farà un minut de silenci i es llegirà un manifest. 

Aquesta notícia terrible indica la necessitat urgent de dotar de recursos adequats els centres de menors i els serveis d'atenció a la infància i l'adolescència, com ara els que es donen en pisos tutelats. És imprescindible garantir unes condicions laborals segures per als professionals que hi fan feina, així com proporcionar-los la formació, el suport i els mitjans necessaris per afrontar situacionsde risc i de conflicte.

Massa vegades, aquests serveis estan desprestigiats i poc valorats socialment.

Malgrat tot, fan una feina fonamental per a la societat. Aquest cas evidencia les greus conseqüències de la precarietat. Cal revisar les condicions laborals d’aquests tipus de serveis.

En la sessió del 27 de febrer de la Mesa General d'Empleats Públics, s'ha signat per unanimitat l'Acord entre l'Administració i els sindicats que suposa recuperar les retallades salarials, equiparar la insularitat amb les Canàries de manera justa per a tots els grups i tota una sèrie d'altres millores per als propers anys.

A continuació, un resum d'aquestes mesures.

A continuació, us deixam un seguit de punts que es van tractar a la Mesa General d’Empleats Públics de la CAIB de dia 30 de gener de 2025.

A més a més, us informam que el director general de Funció Pública, Antoni Mesquida, convocarà una nova reunió la setmana que ve per acabar amb un document definitiu que concreti els tempos i les quanties del pagament del deute.

• El total del deute que reconeix l’administració referent al 2,9% del 2020 i el 2021 ascendeix a 153 milions d’€, sense interessos.
• D’aquests 153 milions, 115 milions corresponen a l’execució de la sentència de l’STEI Intersindical. Per tant, els 38 milions restants corresponen al deute no afectat per la sentència que l’administració assumeix.
• En resum, la sentència d’STEI Intersindical ascendeix a 115 milions més els interessos.
• L’administració va donar la dada que el deute total, amb interessos, podria suposar un poc més de 170 milions d’€. Aquest deute correspon al personal sanitari, personal docent públic, personal dels Serveis generals i al personal del Sector Públic Instrumental al servei de la CAIB.
• Pels llocs base dels diferents grups funcionarials, la quantia del deute total, sense interessos seria:

A dia 23 de gener de 2025, l’STEI Intersindical reclama als jutjats l’execució forçosa de la sentència que obliga el Govern balear a pagar el que deu al seu personal públic. Ho fa després que hagin passat més de tres mesos d’ençà que es declaràs ferma la sentència del 2.9 %. El deute, segons càlculs de la mateixa Administració, és d’uns 150 milions d’euros.

A més a més, atesa la falta de diligència en el compliment de la Sentència, correspon aplicar l’increment en dos punts de l’interès legal dels doblers, d’acord amb el que disposa l’art. 106.3 de la LJCA.

El secretari general de l’STEI Intersindical, Miquel Gelabert, afirma que, davant la inacció del Govern, “ens hem vist forçats, mai millor dit, a demanar l’execució forçosa de la sentència”. Així mateix, diu que “l’Administració no ha fet cap passa” pel seu compliment i pagar el deute.

Gelabert remarca que el deute “no és amb l’STEI Intersindical, sinó amb més de 40.000 empleats públics”.

És el que han perdut en poder adquisitiu anual els empleats públics de les Balears en el període 2022-24

L’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears

Aquests dies s’ha confirmat l’increment addicional del 0,5 % de les retribucions per al 2024 dels empleats públics. Sembla una bona notícia, però no ho és. Aquest 0,5 % no iguala l’increment dels sous amb l’IPC. Una vegada tancat el període del darrer acord entre el Govern espanyol i els sindicats UGT i CCOO, és hora de fer un balanç econòmic del que han suposat els increments retributius i les seves modulacions.

Si calculam l’increment de les retribucions per a una persona que percep 30.000 € bruts anuals, entre el 2022 i el 2024 ha vist una pujada de 3.100,85 €. Mentrestant, si aplicam l’IPC acumulat de les Illes Balears a aquesta mateixa xifra, obtenim una quantitat de 3.806,06 €. La diferència és de 705 €. Podria ser perfectament el cas d’un auxiliar o un administratiu, un policia local, un auxiliar d’infermeria...

Si feim el càlcul amb l’IPC espanyol, la diferència és de 507,56 €. Però el cas és que una persona que viu i fa feina a les Illes Balears pateix els increments de preus concrets de l’arxipèlag, i no els de l’estat. És per això que l’STEI Intersindical reivindica que l’índex de referència ha de ser l’IPC de les Illes Balears.

Si miram el conjunt dels empleats públics (des d’un subaltern fins a un metge, per exemple), podem considerar que la pèrdua econòmica anual se situa entre els 600 i els 1.200 €.

A continuació  trobareu els càlculs que han servit per a elaborar aquesta informació. Romanem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment.