Aclariments sobre la sentència guanyada per l'STEI Intersindical

El 27 de juny de 2024, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va estimar parcialment el recurs presentat per l'STEI Intersindical contra les retallades de sou que, des del 2020, ha infringit el Govern de les Illes Balears al personal empleat públic de la CAIB.

Accés a la sentència

Com que circula informació molt embullada sobre aquesta qüestió, hem considerat que podria ser útil contestar les preguntes més habituals que ens ha formulat la gent.

Se’n beneficiaran més de 40.000 empleats públics al servei de l’administració autonòmica. Les quanties a recuperar oscil·larien entre els 2.000 € i els 1.100 €, aproximadament.

El dia 13 de juny de 2024 ha estat pronunciada a Luxemburg la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a les peticions prejudicials interposades pel Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona relatives a les demandes interposades per tres funcionàries de la Generalitat de Catalunya, víctimes de l'abús de temporalitat.

En primer lloc, cal destacar que l'abast material d'aquesta sentència cal entendre'l en el sentit literal que expressa el mateix TJUE: es tracta d'una "opinió consultiva generalitzada". És, per tant, una orientació destinada a aportar llum jurídica des del punt de vista de la interpretació que fa el TJUE de la Directiva del 1999 sobre el treball de durada determinada.

Com s'apunta en aquesta sentència del TJUE, "correspon al jutjat remitent" determinar si les mesures que s'han establert amb els processos d'estabilització rescabalen el perjudici per haver utilitzat de manera abusiva la contractació amb durada determinada per a cobrir necessitats estructurals.

Dit tot això, bàsicament, el TJUE apunta que:

• Una compensació doblement limitada (fins a 20 dies per any i amb un topall de 12 mesos) no rescabala el greuge patit per les víctimes de l'abús de temporalitat.
• La conversió de la relació laboral temporal entre l'Administració i les víctimes de l'abús de temporalitat en una relació de caràcter fix podria reparar el greuge patit, sempre que no constitueixi un procés contra legem (aquí es deixa en mans dels tribunals espanyols considerar si cal trobar una solució que inapliqui els principis d'igualtat, mèrit i capacitat que estableix la Constitució espanyola pel que fa a l'accés a la situació de personal empleat públic fix).

La Comissió Executiva de l'STEI Intersindical ha acordat destinar 1.500 euros a la campanya d'ajuda humanitària a les víctimes kurdes del teatrèmol del Pròxim Orient que coordina el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN). Així mateix, el sindicat encoratja la ciutadania de les Illes Balears a fer aportacions a aquest fons, gestionat per una institució que fa feina sobre el terreny, en col·laboració directa amb entitats locals. 

El CIEMEN ja va enviar la setmana passada una primera remesa de 7.000 euros al Kurdistan per a pal·liar les conseqüències del terratrèmol que va afectar diversos països del Pròxim Orient el 6 de febrer passat. Amb aquests recursos, l'entitat col·laboradora en territori kurd, Berî Her Tiştî Zarok, podrà atendre 350 famílies que han perdut la seva llar.

Ara que es tramita el Pressupost de la CAIB per al 2023, l’STEI Intersindical ha enviat un escrit als grups parlamentaris demòcrates, demanant-los que reverteixin el que ha estat un episodi negatiu i únic (només ho va aplicar l’Administració autonòmica per al seu personal) de la política retributiva d’aquest govern, que va decidir no fer efectiu l'increment estatal del 2 % (només el va aplicar als triennis) corresponent al 2020, i només va aplicar el 0,9 % corresponent al 2021 sobre el sou base i els triennis. Per tant, l'apujada del 2022 s’ha fet sobre les quanties de les retribucions complementàries del 2019.

Pel que fa al personal laboral i del sector públic instrumental autonòmic, no recupera el 2 % del sou base corresponent al 2020 i no aplicat durant el 2020, 2021 i 2022. Pel que fa al personal funcionari i estatutari, no recupera les minoracions aplicades a un complement durant 2020, 2021 i 2022. Ambdós col·lectius tampoc recuperen ni el 2 % del 2020 ni el 0,9 % del 2021 sobre les retribucions complementàries

Amb un Pressupost per al 2023 expansiu, consideram que es podrien revertir aquestes mesures aplicades el 2020 i el 2021 per a fer efectiva la pujada estatal i no ser l’única administració de l’estat que no ho ha aplicat al seu personal. Un fet que preocupa especialment és que les secretaries generals dels diferents departaments del GOIB comencen a percebre un volum considerable de fuga de talent, perquè molta gent que és a les borses d’interins de la CAIB prefereix fer feina a altres administracions o a empreses privades, on les condicions retributives són millors.

CONCENTRACIONS A BALEARS

Dillins 28 de juny

A Mallorca: Palma,Rambla davant seguretat social a les 12h.

A Eivissa: Vila, Parc de la Pau a les 12h

A Menorca: Ciutadella, Plaça Catedral a les 12h

Els sindicats que signam aquesta declaració volem mostrar el nostre suport i la nostra solidaritat a la parlamentària de la CUP Eulàlia Reguant i a Antonio Baños, en el procediment judicial obert contra ells per no haver contestat a les preguntes del partit d’extrema dreta VOX en el judici contra el referèndum de Catalunya. El Tribunal Suprem espanyol ha decidit obrir contra la parlamentària de la CUP un judici oral per delictes suposats de «desobediència greu» i la Fiscalia li demana mig any de presó i inhabilitació. El cas Antonio Baños, com que no està aforat, ha quedat al Jutjat d’Instrucció de Madrid, on també roman obert el judici oral.

Els sindicats observam amb molta preocupació com cada vegada en més països apareixen i es consoliden fenòmens d’extrema dreta; el cas del Brasil, amb Bolsonaro, de França, amb Marine Le Pen o Éric Zemmour, VOX a l’estat espanyol, els governs de Polònia i Hongria, la candidatura de Javier Milei, a l’Argentina... En aquest context, de cada vegada hi ha més atacs feixistes contra les dones i el moviment feminista, la comunitat LGTBI, les organitzacions independentistes i d’esquerres. També ens preocupa molt la connivència d’alguns sindicats europeus amb partits d’ultradreta, i la presència cada vegada major de sectors d’ultradreta en alguns sindicats. 

La crisi sindèmica que vivim actualment ha deixat en evidència que aquest model neoliberal, patriarcal i ecocida no pot garantir unes condicions de treball i de vida dignes. La crisi sistèmica que vivim, a més, com que no és només econòmica –sinó també també política, social i cultural– deixa encletxes obertes a les societats. Cada vegada és més evident la precarietat a què es condemna la classe treballadora: han crescut considerablement les rendes del capital en detriment de les rendes del treball. És per això que les promeses incomplides de l’esquerra i la incapacitat dels governs denominats progressistes de millorar les condicions de vida de les classes populars abonen la terra als discursos populistes i ultradretans.

Els sindicats signants d’aquest comunicat rebutgem la proposta de reforma laboral del govern de l’estat i l’incompliment del seu compromís a l’hora de derogar la reforma, tal com ha fet per altra banda amb altres promeses fetes a la ciutadania.

L’acord aconseguit en el marc del diàleg social entre el govern, els sindicats UGT i CCOO i la patronal CEOE no deroga ni la reforma laboral del 2012 ni tampoc la reforma laboral del 2010 Govern de Zapatero. La prioritat del govern d’atreure la patronal a l’acord, ha atorgat a aquesta última el dret a veto, i la manca de pressió i mobilització dels sindicats signants ha derivat en una Reforma Laboral feta a la mida dels interessos de la patronal.

Volem posar especial èmfasi que aquesta proposta de Reforma Laboral no contempla mesures per corregir l’estatalització de la negociació col·lectiva imposada per les reformes laborals de 2010 i 2012, per la qual cosa els convenis sectorials acordats als nostres territoris seguiran subordinats als convenis estatals. El marc estatal de negociació s’ha demostrat menys combatiu i la sacralització que aquesta reforma fa d’aquest marc és un intent d’atenuar les lluites sindicals dels territoris.

Alhora, ens sembla molt greu, que la proposta de Reforma Laboral no modifiqui normativa establerta per la reforma laboral del 2012 en matèria d’acomiadaments. Tal com hem vist durant aquests darrers anys, la patronal ha utilitzat aquesta reforma per acomiadar les i els treballadors de forma unilateral, sense cap garantia ni defensa per als aquests i aquestes. Per tant, aquesta reforma perpetua la precarització del mercat laboral mentre que la patronal sempre tindrà en poder seu l’arma de l’acomiadament per pressionar treballadores i treballadors.

És important recordar que la proposta de Reforma Laboral s’ajusta a les exigències de Brussel·les i els seus xantatges per poder accedir als Fons Europeus. Tal com denunciem al seu dia, els Fons Econòmics de la Comissió Europea, no són uns fons perquè la classe treballadora i les classes populars puguin afrontar amb dignitat les conseqüències de la crisi generada pel Covid. Aquests fons no són més que uns ajuts econòmics a les grans corporacions, perquè puguin fer front als canvis estructurals que necessiten abordar ia més, tal com ho demostra aquesta Reforma Laboral, estaven subordinats a l’aplicació per part dels governs d’unes polítiques econòmiques en benefici de les elits.

Aquesta no derogació de la Reforma Laboral i els incompliments continus de les seves promeses per part del govern de l’estat, deixa en evidència els límits del marc del diàleg social i del marc polític de l’Estat Espanyol. Si el govern més progressista de l’Estat Espanyol no té capacitat per derogar la Reforma Laboral, ni de fer polítiques en benefici de la classe treballadora i les classes populars, queda clar que l’únic camí per a un canvi de model, també per a la classe treballadora del estat, és l’exercici del dret a decidir dels pobles, perquè siguem els pobles els qui decidim lliurement i democràticament el nostre futur i per descomptat també el nostre model socioeconòmic. 

28 de desembre del 2021

Sindicats signants

Confederación Intersindical Galega
Central Unitaria de Traballadoras de Galiza
Colectivo Unitario de Trabajadoras y Trabajadores Aragón
Corriente Sindical d’izquierdas Asturies
ELA Euskal Herria
ESK Euskal Herria
Coordinadora Obrera Sindical Països Catalans
Intersindical Alternativa de Catalunya
Intersindical Canaria
La Intersindical
Intersindical Valenciana
LAB Sindikatua Euskal Herria
OSTA Aragón
Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras
Sendicato d’os Treballadors e Treballadoras d’Aragon-Sindicato Obrero Aragones
STEI Intersindical
STEILAS Euskal Herria

A les administracions de les Illes Balears hi fan feina com a interines en frau de llei més de 15.000 persones, que acumulen anys de feina sense que els llocs que ocupen hagin sortit mai a oferta pública d'ocupació.
La responsabilitat és de les lleis de pressuposts de l'estat, que any rere any han posat restriccions a les ofertes públiques, i han condemnat milers de persones a la precarietat.
El Projecte de llei que es tramita ara a les Corts Generals pot posar punt a tot això. L'STEI Intersindical demana que aquesta llei desplegui el que preveuen els articles 61.6 i 61.7 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, i es convoqui un concurs de mèrits per fer possible que aquestes persones estabilitzin els seus llocs de feina.
Per reivindicar això, l'STEI Intersindical (amb el suport de la Confederació Intersindical) convoca VAGA el 28 d'octubre durant tota la jornada a totes les administracions públiques.

En la sessió d’avui de la Mesa d’Empleats Públics de les Illes Balears, l’Administració ha anunciat que l’any 2022 aplicarà l’increment del sou del personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de les Balears del 2 % que previsiblement marcaran els Pressuposts generals de l’Estat. Tot i això, el Govern ha anunciat que aquest 2 % s’aplicarà damunt les quantitats actuals. Cal recordar que el personal empleat públic i de l’ensenyament concertat de l’Administració autonòmica de les Illes Balears és l’únic de tot Espanya que no ha rebut la totalitat dels increments establerts per les lleis de pressuposts de l’estat dels anys 2020 i 2021.

El quadre següent reflecteix numèricament la realitat econòmica d’una persona que fa feina a l’Administració autonòmica balear que cobrava 1000 euros 2019 (amb un pes del 50% de les retribucions complementàries), en comparació a la de qualsevol persona que fa feina a qualsevol altra administració d’Espanya (administració de l’estat, consells insulars, ajuntaments...). Com es pot comprovar, el Govern de les Illes Balears vol mantenir el seu personal a la cua de les retribucions.

L’STEI Intersindical ha estat l’única organització sindical que ha votat contra aquesta mesura. El sindicat propi de les Illes no pot donar passada al fet que el Govern d’aquesta terra demostri aquesta falta de respecte cap al seu personal. El Govern no ha acceptat ni corregir la minoració de les retribucions complementàries que va servir de mangarrufa per a deixar d’aplicar la Llei de pressuposts de l’estat del 2020. L’STEI Intersindical interposarà una demanda contra aquesta minoració.

Vaga
28 d'octubre

Reunions
21 d'octubre (12 h i 17 h)

Actualment s'està tramitant al Congrés dels Diputats el Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat (procedent del Real Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol).

Aquest decret no resol, en cap cas, la situació d'abús de temporalitat actual que pateix un nombre importantíssim de personal interí i no fix, sinó que es limita a convocar oposicions massives que en cap cas garanteixen que les persones que puguin haver patit o estant patint aquest abús vegin resolta la seva situació. A més, no fa una transposició a l'ordenament jurídic espanyol de la Directiva 1999/CE/70.

Per això, la Confederació Intersindical, amb altres organitzacions sindicals, convoca una vaga general a l'àmbit de les administracions públiques, el proper 28 d'octubre.

Reunions per a l'afiliació. 21 d'octubre

El proper dijous, 21 d'octubre, vos convidam a les reunions informatives telemàtiques per entendre quina es actualment la realitat i quines eines ha posat en marxa el sindicat des de fa un grapat d'anys.

21 d'octubre

• 1a sessió: 12h
• 2a sessió: 17h

Per assistir a les reunions cal apuntar-s'hi.

Apunta't a les reunions informatives

L’STEI Intersindical, segon sindicat en representació entre el personal empleat públic de les Illes Balears, ha demanat als representants de les Illes Balears al Congrés dels Diputats que contribueixin amb el seu vot a paralitzar el Decret llei malanomenat “d’estabilitat de l’ocupació del personal empleat públic”.

Segons el sindicat propi de les Balears, aquest Decret llei és continuista amb la línia traçada per Cristóbal Montoro, i no pretén rescabalar el perjudici patit per les persones afectades per l’abús de temporalitat.

L’STEI Intersindical es mostra contrari a aquests procediments que podrien deixar milers d’interins al carrer perquè suposen un doble perjudici: per a les persones que han patit l’abús de temporalitat (que poden quedar sense feina després de molts d’anys) i per a la mateixa Administració, que pot perdre un volum considerable de talent consolidat.

Davant aquest model, l’STEI Intersindical proposa desenvolupar els articles 61.6 i 61.7 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic per posar en marxa processos de consolidació mitjançant un concurs de mèrits.