Aquest Primer de Maig reivindicam la figura d'Aurora Picornell i la necessitat de consciència de classe treballadora
Hi ha hagut manifestacions al llarg de la història que han canviat el rumb del món cap a una societat més justa, igualitària, ecològica i solidària. Només des de la unitat i la participació d’un col·lectiu es poden aconseguir les seves reivindicacions. I això requereix d'un acte individual per assolir un objectiu comú.
Hi hagué un temps que semblava impensable que les dones poguessin votar o decidir sobre els seus cossos o treballar només vuit hores al dia. O que les lleis no discriminassin per raó de la pell. O que el col·lectiu LGTBI+ pogués sortir al carrer essent qui són.
La consciència de classe treballadora s’ha anat esvaint al llarg del temps. No ha estat fruit de l’atzar, sinó d’un sistema capitalista imperant que té clar quin és l’objectiu i l’estratègia: l’individualisme, la desinformació, la competència. Tractar les persones com a factor de producció. Per al capitalisme, tota la nostra vida ha de girar entorn de la feina.
No és el mateix que en un Primer de Maig surtin al carrer 100.000 persones (la població activa a les Illes és de més de 650.000 persones) o que es faci una manifestació amb pocs milers de persones. La classe treballadora hem de saber trobar una lluita comuna que ens uneixi, com podria ser que la vida és més que la feina i aquest ha de contribuir al benestar de les persones.
Aquí també s’ha de fer una autocrítica sindical en el sentit que els sindicats de classe no sabem trobar el que ens uneix en un Primer de Maig.
Aquestes reflexions s’han fet al llarg de la història, com ens recorden aquests texts d’Aurora Picornell. Picornell va ser una feminista i sindicalista de fortes conviccions amb una consciència insubornable de classe obrera. Fou assassinada pel feixisme la nit de Reis del 1937. Les seves restes es trobaren al cementeri de Son Coletes a Manacor l’octubre del 2022. Sobre el Primer de Maig va escriure això:
“Companyes: saludem el Primer de Maig, grandiós i bell dia en què les idees d’emancipació són expressades i escoltades per tots els pobles de l’Univers; nosaltres, dones joves, també hem de ser com els homes; ens hem de manifestar amb la nostra presència en la manifestació obrera que se celebrarà aquest magnífic dia; aquest dia hem de demostrar al capitalisme allò que som i el que valem; si no ho feim, no complirem amb el nostre desig de joves conscients.
Per la majoria dels treballadors, el Primer de Maig és un dia de festa, per anar a fer una vega al camp, com fan els burgesos; i, malgrat això, no hi ha tal festa. El Primer de Maig és un dia de lluita, que la classe treballadora de tots els països aquest dia celebra mítings i protesta pels atropellaments de què som víctimes [...]
El Primer de Maig és un dia en què tots els obrers, però tots, hem d’abandonar les fàbriques, els tallers, les mines, les obres i els camps. Que comprengui el capitalisme que nosaltres, les obreres i obrers, som el tot; que, sense nosaltres, la vida seria impossible i, en canvi, nosaltres podríem passar sense ells. I per la nostra ignorància, per la nostra covardia, encara en som els esclaus.”
Publicat a Nuestra Palabra, l’1 de maig de 1931 (Traducció de l'original en castellà)
Sobre la necessitat de la consciència de classe, escrivia el següent:
“Companys: serà possible que no tingueu consciència? Sereu capaços de donar el vot als vostres enemics, aquells que us exploten en el taller, a la fàbrica, a l’obra, al comerç i al camp, perquè, quan siguin elegits regidors, puguin pujar les subsistències, explotar els obrers a les fàbriques i tallers; i si qualque dia us declarau en vaga per defensar-vos dels seus atropellaments, ells mateixos us enviaran la guàrdia civil en contra de vosaltres.”
Publicat a Nuestra Palabra, el 27 de març de 1931 (Traducció de l'original en castellà)
Per això, per aquest Primer de Maig, més que un manifest a l’ús, presentam aquestes reflexions per a donar el valor que, tot i ser al segle XXI, té un dia com aquest, i perquè, sempre, trobaríem una causa compartida per tota la classe treballadora per a sortir plegats a reivindicar-la!