La Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical dóna suport a les mobilitzacions, què des dels diferents territoris de l'Estat espanyol es duran a terme a partir de dia 25 de maig i fins que s'aprovin els Pressuposts Generals de l'Estat 2017 al mes de juny, amb motiu de «l'insuficient» increment del pressupost que es destina a les polítiques per fer front a la violència masclista.
El sindicato STEI se ha sumado a la campaña estatal para exigir al Gobierno central que modifique el proyecto de Presupuestos Generales del Estado de este año para incrementar las partidas destinadas a la violencia de género. Según ha informado la organización en una nota de prensa, las movilizaciones darán comienzo el 25 de marzo y se prolongarán hasta la consecución del objetivo o la aprobación de los presupuestos en el Congreso.
La competència per a determinar quantes places de personal empleat públic es poden treure a oferta pública és exclusiva del govern de l'Estat. Ho regula, anualment, a través de la Llei de Pressupost general de l'Estat en la figura de la "taxa de reposició". El que sí és responsabilitat de les administracions autonòmiques és, d'acord amb la taxa de reposició, acordar i publicar, anualment, l'oferta d'ocupació pública, basada en les places que han quedat vacants l'any anterior (jubilacions, defuncions, excedències). Aquestes són les places que han de ser objecte de convocatòria pública (procés selectiu).
El STEI-i entregará hoy en el registro de la conselleria de Educación las firmas recogidas en las últimas semanas para exigir al Govern que al profesorado de la enseñanza concertada no se le penalice salarialmente por ponerse de baja médica.
Y es que estos docentes siguen sufriendo en un recorte en su nómina si están enfermos más de cinco días seguidas. Esta medida fue una de las implantadas en 2012 para contenter el déficit y que afectaba a todo el sistema educativo. En la educación pública esta medida ya se ha revertido, pero no en la concertada. El sindicato reclama: "Queremos tener los mismos derechos que los compañeros de la pública".
L'STEI y la FELIB trataron ayer la situación de la enseñanza de 0 a 3 años. Coincidieron en que el sostenimiento de la oferta pública de esta enseñanza recae en las administraciones locales. El STEI expuso que, en Mallorca y Pitiüses, existen 258 guarderias o centros no autorizados como escoletes, mientras que éstas sólo son 141. Asimismo, destacaron que la precariedad salarial afecta a buena parte del colectivo que trabaja en el sector.
Ultima Hora | 15.març.2017
Aquests dies ha estat notícia que el Govern de les Illes Balears ha fet anques enrere en la intenció d´ampliar l´estructura funcionarial "a dit". No tenc cap dubte que la feina de l´STEI Intersindical –juntament amb les altres organitzacions presents a la Mesa– ha estat determinant per aturar aquesta aberració.
La novetat consistia a duplicar, en la cadena de comandament, el nombre d´escalafons ocupats pel procediment de lliure designació (personal funcionari seleccionat "a dit"). Això hauria significat –ras i curt– una passa decidida per continuar destruint l´estructura professional de l´Administració.
Ahir a les 19.00h a l'edifici sa Riera de la UIB a Palma, institucions i entitats de la societat civil de les illes es reuniren per promoure la xarxa de la societat civil que ha d’empènyer les institucions a dur endavant la normalització del català a bon ritme. l’STEI Intersindical i la Federació d’organitzacions per la llengua catalana (FOLC) presentaren -amb la col·laboració d’Enllaçats per la Llengua, la UIB i l’Escola de Formació en mitjans didàctics- una taula rodona per impulsar la normalització de la Llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.
Tots volem l’estabilitat legislativa al sistema educatiu i feim passes per consensuar les bases per a un pacte educatiu a les Illes i a l’Estat. El document d’Illes per un Pacte és al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB). La feina feta suposa una implicació i un procés d’aprenentatge molt bo per a les persones que hi participam, però hi ha aspectes que, de moment, no formen part del consens, com per exemple que hi figuri que l’ensenyament ha de continuar sent el 50% com a mínim en català a tots els centres de les Illes i el 100% per als centres que així ho acordin.
