El dia 13 de juny de 2024 ha estat pronunciada a Luxemburg la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea a les peticions prejudicials interposades pel Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona relatives a les demandes interposades per tres funcionàries de la Generalitat de Catalunya, víctimes de l'abús de temporalitat.
En primer lloc, cal destacar que l'abast material d'aquesta sentència cal entendre'l en el sentit literal que expressa el mateix TJUE: es tracta d'una "opinió consultiva generalitzada". És, per tant, una orientació destinada a aportar llum jurídica des del punt de vista de la interpretació que fa el TJUE de la Directiva del 1999 sobre el treball de durada determinada.
Com s'apunta en aquesta sentència del TJUE, "correspon al jutjat remitent" determinar si les mesures que s'han establert amb els processos d'estabilització rescabalen el perjudici per haver utilitzat de manera abusiva la contractació amb durada determinada per a cobrir necessitats estructurals.
Dit tot això, bàsicament, el TJUE apunta que:
- Una compensació doblement limitada (fins a 20 dies per any i amb un topall de 12 mesos) no rescabala el greuge patit per les víctimes de l'abús de temporalitat.
- La conversió de la relació laboral temporal entre l'Administració i les víctimes de l'abús de temporalitat en una relació de caràcter fix podria reparar el greuge patit, sempre que no constitueixi un procés contra legem (aquí es deixa en mans dels tribunals espanyols considerar si cal trobar una solució que inapliqui els principis d'igualtat, mèrit i capacitat que estableix la Constitució espanyola pel que fa a l'accés a la situació de personal empleat públic fix).