Bona gent de l’STEI Intersindical,
Confii que passeu de la millor manera possible aquestes dates en què la situació sanitària ens recomana no fer gaire vida social tot i que tothom voldria estar a prop de les persones que estima.
En aquest context, el Govern espanyol ha volgut col·locar dins el calendari festiu una sèrie de modificacions de l’Estatut dels treballadors que convé que us expliquem, perquè afecten tota la classe treballadora.
Amb el contingut del Reial decret llei 32/2021 de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l’estabilitat en l’ocupació i la transformació del mercat de treball, l’STEI Intersindical considera de manera clara que no es recuperen drets laborals vitals destrossats en les reformes de 2010 (govern Zapatero) i del 2012 (govern Rajoy):
-
Tot i que es recupera la ultraactivitat dels convenis col·lectius, no es modifica la part més lesiva i agressiva de la reforma del PP, que va facilitar i abaratir l’acomiadament reduint-lo a la meitat (de 42 a 24 mesos) i retallant-lo de 45 a 33 dies en cas que fóra improcedent.
-
Els sindicats més representatius en l'àmbit estatal continuen controlant la negociació col·lectiva en tots els àmbits territorials.
-
Ara s’amplia i facilita que l’empresa pugui aplicar un ERTO o modificar les condicions de treball o jornada, amb el nou mecanisme RED.
-
Aspectes que es publiciten com a nous pel que fa a la temporalitat i subcontractació no són fruit de cap acord, sinó de la necessària aplicació de les sentències judicials que s’estan guanyant en la matèria.
-
Tot i desaparèixer el contracte d’obra o servei, en sectors com ara el de la construcció l’obra continuarà marcant la temporalitat dels contractes ja que, una vegada acabada aquesta, si no és possible la recol·locació perquè no hi ha un lloc adequat, es pot extingir el contracte.
-
El jovent continua abocat a la contractació precària, ja que no són contractes formatius els que els ofereixen sinó contractes eventuals, amb la qual cosa es posa de relleu que la nova llei de FP és una eina per facilitar l’explotació laboral.
-
Les empreses continuaran decidint en matèria de flexibilitat laboral, ja que no es modifica l’article 41 de l’Estatut dels treballadors sobre modificacions substancials de les condicions de treball.
-
Tampoc s’actua de manera decidida amb les ETT, creades en la reforma del 2010 i que són autèntiques fàbriques de precarietat laboral.
-
Respecte de la subcontractació, tampoc no s’avança, ja que es continua permetent subcontractar serveis que formen part essencial i indissociable del procés productiu o del servei que presta una empresa.
Aquest acord ara s’explica com un avanç tan gran que fins i tot és qualificat d’històric, en tant que “totes” les parts el signen. Els titulars se centren en les (poques) millores que conté respecte de la reforma del 2012. Però poc s’explica que, onze anys després de la reforma del 2010, ara hi ha una correlació de forces polítiques molt diferent i, en canvi, un Estatut dels treballadors molt pitjor que aleshores. Amb un govern de coalició que havia fet la promesa electoral de derogar la reforma laboral, el text acordat resulta decebedor perquè no recupera, com a mínim, els drets laborals que teníem abans del 2010.
Això ve probablement originat per una sobrevaloració del fet de pactar amb la patronal, del concepte de concertació per damunt de tot, del “pacte pel pacte”. Sembla que algunes persones i organitzacions obliden que, quan governa la dreta, només consensua amb la patronal i la banca, deroga drets i legisla per a les classes dominants, sense cap mirament.
Són reveladores les declaracions del vicepresident de la CEOE, Miguel Garrido: “buena parte de lo cambiado en 2012 en la legislación se mantiene, lo que es una buena noticia".
La pressa a l’hora d’arribar a un acord també deriva de les advertències de la UE sobre l’elevada temporalitat de la contractació a l’estat espanyol i perquè l’arribada de fons europeus està condicionada a una reforma laboral que disminueixi les dades de temporalitat. Segons alguns experts, la solució a l’elevada temporalitat passarà per l’auge dels contractes fixos discontinus, quan en realitat seguiran sent contractes temporals.
Per a l’STEI Intersindical, s’hauria d’haver prioritzat de manera inequívoca la recuperació de drets laborals i no el pacte amb qui no comparteix ni els plantejaments més essencials. La classe treballadora necessita que es deroguin les reformes laborals del 2010 i 2012, necessita treball estable, no precari, amb prou remuneració per a poder viure amb dignitat, necessita condicions laborals que fomentin la corresponsabilitat i la conciliació, que es persegueixi i es penalitzi amb més contundència l’economia submergida i l’explotació laboral, necessita poder cotitzar per a aplegar a la jubilació. Per a aconseguir-ho, continuarem treballant en tots els fronts, en els centres de treball, de la mà de les treballadores i els treballadors i establint aliances amb el sindicalisme reivindicatiu.
Roman encara l’esperança que el tràmit parlamentari obligui a fer les modificacions necessàries perquè aquest text derogui la reforma laboral que ha estat tan nociva per a la classe treballadora.
Desitjam que en el futur recordem el 2022 com l’any en què vàrem deixar enrere els estralls de la pandèmia i les destrosses de la reforma laboral.